OPINIÓ
EVILANOVA@ELPUNTAVUI.CAT - 17 abril 2019 2.00 h

ANÀLISI

 

ESTEVE VILANOVA

Polítiques tòxiques

ESTEVE VILANOVA - EVILANOVA@ELPUNTAVUI.CAT
Ciu­ta­dans ha can­viat la con­vivència al Par­la­ment amb la intro­ducció de mala edu­cació i notícies fal­ses

Fins a la setena legis­la­tura del Par­la­ment de Cata­lu­nya, que és la que jo vaig viure com a dipu­tat, totes les inter­ven­ci­ons i debats que s’hi feien eren nor­mal­ment durs, punyents, clars, però sem­pre res­pec­tu­o­sos, i tots en català. En la legis­la­tura següent, Albert Rivera, amb un par­tit for­mat recent­ment per, entre d’altres, l’impre­sen­ta­ble Arcadi Espada, va asso­lir tres dipu­tats, i és a par­tir d’aquest moment que les for­mes van can­viar radi­cal­ment. Hi van aparèixer els insults, les esbron­ca­des i les men­ti­des com a argu­ment polític. Ciu­ta­dans només tenia un objec­tiu: anar con­tra el català i la immersió lingüística, i per això uti­lit­zava el cas­tellà, espe­ci­al­ment en els talls de dis­curs per­fec­ta­ment selec­ci­o­nats perquè fos­sin repli­cats en totes les tele­vi­si­ons, ràdios i premsa espa­nyo­les. Ciu­ta­dans va ser un par­tit for­mat i aju­dat per les elits polítiques i econòmiques cata­la­nes, en veure la “deriva cata­la­nista” que aga­fava el PSC-PSOE amb Pas­qual Mara­gall.

En l’actual legis­la­tura, amb el seu líder a Madrid, va aga­far les reg­nes Inés Arri­ma­das, de la qual recor­da­rem les seves inter­ven­ci­ons com a cap de l’opo­sició només per les cons­tants escri­das­sa­des, la mala edu­cació, les sor­ti­des de to, i les esperpènti­ques posa­des en escena per gua­nyar-se quo­tes de pan­ta­lla espa­nyola. De Ciu­ta­dans, en podrem dir que ha can­viat la con­vivència al Par­la­ment amb la intro­ducció de mala edu­cació, notícies fal­ses, afir­ma­ci­ons ten­den­ci­o­ses i intents de deni­grar l’adver­sari, i amb la incor­po­ració plena del cas­tellà, atès que és a par­tir de la irrupció dels taronja que el PP també va fer un viratge estratègic. De Cs i de la seva líder, no en recor­da­rem cap dis­curs d’altura ni pro­pos­tes polítiques intel·ligents. Tot han estat pro­pos­tes i actu­a­ci­ons política­ment tòxiques. És per això que, vista la seva deriva cap a la no política i a favor de la gresca i els enfron­ta­ments per gua­nyar un vot, i la incon­sistència ideològica libe­ral de la qual pre­su­mien per pac­tar amb l’extrema dreta, molts dels seus pro­mo­tors ini­ci­als i l’empre­sa­riat català que els va donar suport se n’han allu­nyat. De la seva toxi­ci­tat, però, ja se n’ha fet escola, i el PP, que està en plena efer­vescència de refor­mu­lació ideològica cap a l’azna­risme, ha copiat l’estratègia, i amb l’apa­rició de Vox hi ha una com­pe­tició ferotge a l’hora de for­mu­lar dis­cur­sos polítics inte­gris­tes que ens dibui­xen una Espa­nya en blanc i negre. El nome­na­ment de la inte­grista i mar­quesa Caye­tana Álva­rez de Toledo és un intent de repli­car l’Inés Arri­ma­das de Cs.

Una de les evidències més clares d’aquesta cam­pa­nya elec­to­ral és la total incon­tinència ver­bal, fins i tot apel·lant a l’insult, a la pro­vo­cació i a l’enfron­ta­ment entre comu­ni­tats. És com si s’hagués des­fer­mat una ide­o­lo­gia de la con­fron­tació en què els d’un bàndol són els ver­ta­ders, els purs i els asse­nyats patri­o­tes, i la resta som uns pàries als quals se’ns diu ober­ta­ment que hem de ser sot­me­sos. Mai havíem arri­bat a aquest grau de sec­ta­risme tan ober­ta­ment supre­ma­cista!

I aques­tes feri­des soci­als de la humi­li­ació són sem­pre pro­fun­des, i pas­sa­ran molts anys abans no es rever­tei­xin. Segons l’última enquesta del Cen­tre d’Estu­dis d’Opinió (CEO), vuit de cada deu cata­lans ja no con­fien en la monar­quia. No cal fer un estudi d’opinió per saber quina con­fiança genera a la majo­ria dels cata­lans la Guàrdia Civil, la Policía Naci­o­nal, la magis­tra­tura... Els tres par­tits polítics d’extrema dreta espa­nyols s’esfor­cen en la seva estratègia de bus­car ober­ta­ment el con­flicte, ja no només a Cata­lu­nya, sinó també al País Basc, i la rup­tura emo­ci­o­nal serà tan gran que Espa­nya difícil­ment podrà ser gover­na­ble amb tanta toxi­ci­tat si no és a còpia d’enfor­tir encara més la repressió.

Quan arribi la pro­pera crisi econòmica, ens tro­barà amb la caixa buida, amb un deute públic ter­ri­ble i amb totes les ins­ti­tu­ci­ons bàsiques de l’Estat amb un descrèdit insal­va­ble, i serà en aques­tes con­di­ci­ons que l’hau­rem d’afron­tar, i pot­ser s’obrirà una fines­tra d’opor­tu­ni­tat per a nosal­tres, però serà bàsic que des d’avui ens posem a “fer eco­no­mia” per enfor­tir-nos i expan­dir el nos­tre gran poder suau amb la inter­na­ci­o­na­lit­zació de les nos­tres empre­ses.