OPINIÓ

Agressió electoralista

17/05/15 02:00 ADVOCAT - EDUARD SAGARRA
Els catalans han sortit molts cops al carrer per denunciar els atacs constants a la llengua Foto: ALBERT SALAMÉ.

La ciutadania d'un país democràtic que fonamenta la seva convivència  en la llibertat, en el dret i en la justícia té un dret fonamental bàsic inherent al seu sistema juridicopolític (que és patrimoni comú i se n'hauria de gaudir en pau):  el dret que els governs i les administracions públiques resolguin amb eficàcia, eficiència i celeritat els seus problemes reals, els que se'ls plantegen en el dia a dia, i no es creïn problemes innecessaris allà on no n'hi havia. 

És un dret molt fàcil d'entendre i de recordar; de fet, hauria de figurar a la porta de tots els organismes públics i a la propaganda de les campanyes electorals, com la que ha començat aquests dies.

Malauradament, el ministre Wert s'obstina a no respectar aquest dret fonamental, i  de forma inesperada i extemporània, ha judicialitzat, a Catalunya, la convivència pacífica, tolerant, acollidora, integradora, democràtica, respectuosa amb els drets lingüístics i educatius de tothom i per a tothom. L'instrument utilitzat és un recurs judicial ordinari interposat contra el sistema educatiu d'immersió lingüística de Catalunya (una nació amb identitat, cultura, dret i llengua propis) d'eficàcia provada de fa dècades i considerat exemplar en l'àmbit internacional.

El recurs al TSJC (de cent pàgines!) no és improvisat i curiosament es dóna a conèixer a Catalunya, a través de la premsa, els darrers dies del termini d'inscripció, normal, ordenada i pacifica, al curs 2015/2016. La demanda de l'Estat contra la Generalitat davant els tribunals ordinaris ha creat inseguretat, neguit i malestar a totes les famílies que viuen a Catalunya, a les escoles, als mestres,  als educadors  i, en definitiva als infants, que en poden ser els  principals perjudicats. Amb l'educació no s'hi pot jugar, ni molt menys fer-hi política de partit. Fer les coses malament i a deshora no ajuda gens a res; més aviat posa traves a la convivència d'una societat plurilingüística, multinacional, multicultural,  plurireligiosa i diversa com és la nostra.

Aquesta forma de procedir no s'ajusta a unes regles de joc democràtiques, segons les quals els polítics haurien de fer política al si dels parlaments i als diferents àmbits de govern; l'educació pertocaria als educadors, i, sobretot, seria als jutges a qui correspondria obrir els processos per tal de resoldre conflictes reals. Instaurar la confusió constitueix un atac als pilars de la convivència pacifica i als drets fonamentals dels ciutadans. En el cas que ens ocupa, l'atac és al sistema educatiu en català (que és la llengua d'aquest país), el qual no menysté, al contrari  fomenta, el domini del castellà i d'altres llengües que són comunes a la comunitat internacional. Els darrers 30 anys confirmen la qualitat i el paper cohesionador del nostre sistema educatiu.

A Catalunya, els juristes sabem que s'ha abusat d'una forma impròpia d'iniciar un procés judicial, una figura que ja rep el nom de “querella catalana”. Consisteix a interposar una “querella criminal” sense que ho sigui, sabent d'antuvi que no serveix per perseguir un delicte, que respon a la voluntat d'espantar el contrari pel mateix caràcter penal del procés, tot i que es tracta d'una qüestió o controvèrsia civil, mercantil o social (però mai penal). La “por al cos” que s'instal·la davant la possibilitat d'anar a la presó, malgrat no ser una possibilitat real, força al pacte.

El que ha fet el Ministeri, interposant una demanda judicial a través de l'advocacia de l'Estat (una institució que ha de defensar tots els ciutadans d'Espanya, parlin el que parlin) té un marcat caire polític i respon a la figura esmentada. La política no pot atemptar contra els drets lingüístics majoritaris i les llibertats fonamentals culturals de tot un poble i, amb un instrument judicial impropi, crear confusió i por a les famílies. Ni és just ni és bo en un estat democràtic basat en el dret, la dignitat i el respecte.

Crec que les institucions, la ciutadania i la societat civil ens hem de sentir part afectada, ja que ens carrega amb un problema que no hi era –ni el teníem ni el volem–. Per això cal pensar si no hauríem –com a part legitimada i afectada en les  nostres  llibertats i drets fonamentals–,  comparèixer  i ser part codemandada perjudicada, en defensa del model educatiu i dels drets dels nostres fills i néts.

Modestament, crec que el recurs i el Ministeri estan creant problemes polítics en una comunitat educativa i lingüística, on “no hi són ni se'ls espera”.

Darrera actualització ( Diumenge, 17 de maig del 2015 02:00 )