JORDI SÀNCHEZ  PRESIDENT DE L'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA
El càrrec, a disposició del Síndic
Jordi Sànchez i Picanyol (Barcelona, 1964) dilluns posarà el seu càrrec d'adjunt general al Síndic de Greuges a disposició de Rafael Ribó. Sànchez va ser dirigent i portaveu de la Crida a la Solidaritat entre el 1983 al 1993 i conseller de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (1996-2004) a proposta d'ICV

“Per l'ANC, el debat de la llista unitària està tancat”

“Hi ha hagut un debat més mediàtic a les xarxes que intern sobre la figura dels més votats”

“L'ANC ha de vetllar perquè els acords es mantinguin”

“No hem de donar per suposat que les formacions que no han subscrit el full de ruta no estiguin a favor del procés”

“Hem de fer un gir social per arribar a tots els racons”

17/05/15 02:00 BARCELONA - ODEI A.-ETXEARTE
Foto: JUANMA RAMOS.
Notícies relacionades

En ser escollit, ahir el nou president de l'ANC va rebre elogis públics de tots els partits catalans, incloent-hi el del PSC. Jordi Sànchez rebutja reobrir el debat de la llista unitària que va dividir l'organització durant mesos. Propugna un gir social per traspassar les fronteres actuals de l'independentisme i no descarta que Podem s'afegeixi al procés.

Liz Castro era la candidatura més votada pels associats de l'ANC. Se sent legitimat per al càrrec?
El que s'ha produït és el que preveuen els estatuts. Els socis van votar dissabte passat per escollir el secretariat. Aquest secretariat té el mandat d'escollir, entre els seus membres, les persones que ocupen els càrrecs orgànics de tresorer, secretari, vicepresident i president. Hi ha hagut un debat més mediàtic a les xarxes que intern sobre la figura dels més votats, però el que és indiscutible és que avui els 75 membres del secretariat han pres consciència que som un equip i el que és rellevant no és la concreció de les quatre persones a qui se'ns ha fet confiança amb aquests càrrecs sinó els reptes que tenim per endavant. En cap moment no hi ha hagut la tensió que alguns han volgut fer creure des de fora.
En funció dels resultats del 24-M, és partidari de reobrir el debat sobre la llista unitària?
No. Forma part d'un acord del mes de gener, amb els partits, que inclou la convocatòria de les eleccions al setembre. Per l'Assemblea, aquest debat està tancat. Els esforços han d'anar d'una manera intensa a ampliar una majoria social. No li pertoca obrir cap mena de debat de qüestions que s'escapen de la pròpia línia de l'Assemblea.
L'ANC no hauria de recuperar el marcatge als partits?
Ha de vetllar perquè els acords que s'han establert es mantinguin. Però fonamentalment, s'ha de centrar a ampliar el nombre de col·lectius i partits que signin i donin suport al full de ruta, i treballar per concretar que la majoria social que existeix i que no s'ha desinflat, tot i que alguns ho vulguin fer creure, el 27-S expressi de manera inequívoca que som majoria els que volem que les institucions impulsin la desconnexió democràtica amb Espanya.
Per ampliar aquesta majoria, faran un gir social?
Sí, inequívocament. Hem de tenir més capacitat de la que hem tingut, que ja és molt gran, per arribar a tots els racons, a totes les famílies, per explicar que la independència no és una cosa aliena sinó que és la clau que ha de permetre un canvi democràtic i social. No estem parlant d'un debat exclusivament identitari, de drets històrics, exclusivament cultural. Tot això hi és. Però el que fa una majoria social guanyadora és treballar socialment per explicar que la independència és un dels instruments imprescindibles perquè la gent, en aquest país, pugui viure millor, per aconseguir que les infraestructures es modernitzin, perquè els serveis públics es consolidin i deixin de retrocedir.
Ada Colau pot guanyar l'alcaldia a Barcelona i Podem, amb bones perspectives de creixement, també busca aquest electorat. I si fan tard?
Hi ha temps i tampoc hem de donar per suposat que Podem o formacions que no han subscrit el full de ruta no estiguin a favor d'un procés d'independència. Suposar que determinades formacions que volen un canvi en el sistema polític, que reivindiquen una democràcia radical i que plantegen canvis estructurals en el sistema no estaran al costat de la majoria del país és suposar molt. No tenim cap dubte que totes les formacions demòcrates acabaran sumant-se a aquest procés. Hem de respectar els temps dels partits.
Darrera actualització ( Diumenge, 17 de maig del 2015 02:00 )