Quan falten poc més de cent dies per les eleccions del 27-S, la coalició convergent haurà d'aclarir ara a tota velocitat allò que no ha sabut o no ha volgut aclarir en els últims mesos i anys. I si des d'Unió es proposaven fer una pregunta a la militància prou oberta i indefinida per estalviar-s'ho, el resultat ha provocat justament l'efecte contrari: una fractura interna a la formació, dividida pràcticament al cinquanta per cent, i la necessitat imperiosa d'aclarir ja no només el seu futur sinó el de la coalició.
Aquesta era una situació previsible, que feia mesos que s'intuïa i que cap de les dues formacions que integren la coalició trobava el moment per afrontar. Ara no hi ha marxa enrere. Els dirigents d'Unió, amb Josep Antoni Duran i Lleida al capdavant, hauran de respondre, ja no només a la militància sinó a la societat en general, què vol dir el sí a la pregunta formulada per Ramon Espadaler, i de la resposta que donin dependrà també la reacció de Convergència.
Els uns i els altres s'hauran de plantejar quin és el futur d'una coalició que es remunta a l'any 1978 i que els ha permès governar la Generalitat de Catalunya, amb alguns parèntesis, pràcticament durant prop de trenta anys. Les conseqüències d'una decisió que ara s'ha de prendre amb urgència (el president ha anunciat les eleccions pel 27 de setembre i falten poc més de cent dies) van, però, molt més enllà d'aquest plebiscit de final d'any, i les dues parts n'hauran d'analitzar els efectes als ajuntaments, diputacions i a les pròximes eleccions generals. Les dues formacions ho saben, i segurament per això el tema ha esclatat just després de les municipals.
