Els anomenats grans partits (amb una mida que comença a ser qüestionable), diuen que han après la lliçó del 24-M i que han comprovat que la supèrbia casa malament amb les campanyes electorals. Serveixi d'exemple la desafortunada afirmació del president del Govern, Mariano Rajoy, assegurant que a Espanya ja ningú parla de l'atur. Una altra característica comuna de forces com el PP i el PSOE és pensar que els electors no tenen memòria. Només així s'entén que l'exdiputada socialista Carme Chacón, que va abandonar el seu escó l'agost del 2013 per anar a Miami a donar classes, hagi anunciat que aspira a ser la candidata del PSC en les pròximes generals. Quan fa dos anys va explicar que es presentaria la seva decisió -totalment legítima- com un exemple que hi ha polítics que no s'aferren ni als seus càrrecs públics ni als seus escons, i que poden fer altres activitats professionals, encara que segueixin en la política d'una manera diferent. Després de mesos sense saber res d'ella, aquesta campanya s'ha deixat veure per l'àrea metropolitana en actes amb alcaldables del cinturó de Barcelona. ¿Devia ser per preparar el terreny de cara a l'anunci del seu retorn com a candidata catalana? El mes de juliol, el PSC avalarà que l'aspirant del PSOE a la Moncloa sigui Pedro Sánchez, la del PSC a les generals sigui Chacón, i el candidat per a les eleccions autonòmiques, Miquel Iceta. Aquest últim, quan va accedir al control del PSC, va assegurar que no tenia «cap intenció» de presentar-se com a candidat del PSC a la Generalitat, i va afegir que al partit «hi ha candidats possibles magnífics». Encara més, va assegurar estar convençut que en les primàries hi hauria «molt bons candidats» i que la tasca de la direcció del partit seria «trobar el millor». Iceta no tenia cap intenció de presentar-se, segons va afirmar el juliol del 2014, però ha canviat d'opinió i sí que competirà per la presidència de la Generalitat. ¿A què es deu el canvi d'opinió? ¿No ha aparegut cap «bon candidat» com augurava el mateix Iceta? ¿La direcció no ha trobat «el millor»? ¿O és que, al final, la conclusió a què ha arribat la cúpula és que «el millor» en aquestes circumstàncies no és cap més que el mateix primer secretari del PSC? Segurament la raó última és que no hi ha gaire gent disposada a encapçalar la llista i, amb les perspectives demoscòpiques que s'apunten, d'entre tots els dirigents que podrien assumir la candidatura el més preparat és Iceta. Però el PSC podria haver optat per arriscar -ja no tenia res a perdre-hi- i donar una oportunitat a alguna cara nova. D'haver-n'hi, n'hi ha. Eva Granados, Ferran Pedret i Alicia Romero, per citar tres noms a tenir en compte |
|
|