OPINIÓ
17 juny 2016 2.00 h

Els efectes del desgavell ferroviari

La falta de compromís del govern espanyol envers les infraestructures ferroviàries a Catalunya és un fet. Per molt que s'entestin a recordar l'esforç inversor fet amb la línia d'alta velocitat, el cert és que l'Estat espanyol ha menystingut la xarxa de rodalies i la de regionals. Dimecres a la nit, la direcció de Renfe i els maquinistes van evitar ‘in extremis' la vaga que s'havia de fer ahir, tot i que caldrà veure si es desconvocaran les de la setmana que ve i les de dies posteriors. Doncs bé: poca diferència hauran trobat els soferts usuaris habituals d'una xarxa de ferrocarrils més pròpia del tercer món que no d'un país que es compara amb Europa. La vaga dels maquinistes de Renfe dels últims dies, en tot cas, ha estat una molèstia afegida als constants retards, avaries i altres incomoditats a les quals ens té acostumats la companyia, que treballa amb infraestructures vulnerables a conseqüència de la falta d'inversió.

Fa molts anys que moltes institucions catalanes, entre les quals les de govern, avisen de les greus conseqüències socials i econòmiques que comporta no fer les inversions necessàries per tenir els serveis ferroviaris que necessita un país dinàmic com Catalunya. Però la prioritats era i és comunicar el centre d'Espanya amb totes les ciutats de l'Estat amb una via d'alta velocitat, sigui tal projecte rendible o no.

El més hilarant de tot plegat és la solució que han trobat les autoritats espanyoles. No la d'invertir en la millora del material, si més no en la mateixa proporció que a Madrid, sinó retocar els horaris per adaptar-los al retard secular. Una manera de dir a l'usuari que perdi tota esperança d'una millora. Cal preguntar-se què fa Catalunya associada a un estat que la tracta així.