Seducció

17/06/2017 00:38

La teoria de la seducció és una de les lletanies que abunden entre els qui aspiren a un espai d’entesa. La idea és ben­intencionada i està carregada de lògica: el normal és que un Estat vulgui seduir un territori que mostra signes d’indignació i desitja trencar la relació. En la gramàtica de la civilització, les relacions no s’imposen sinó que es pacten, i quan arriben els divorcis l’únic fre possible és la voluntat d’esmena, les mostres d’estima i els intents de rebaixar la tensió acumulada. Això passa als països que fan bé les ­coses, sobretot perquè la idea contrària, la de cara de gos, amb pal i sense pastanaga, només serveix perquè l’olla rebenti.

Inspirada en tant alta premissa, poso la lupa en les darreres decisions de l’Estat espanyol envers Catalunya, i no em refereixo a les que tenen sobrecàrrega pel tema del referèndum –a l’estil ús i abús de la repressió judi­cial– ­sinó a les que se situen en criteris de gestió.

Doncs bé, només en aquesta darrera setmana s’han produït quatre notícies gens conciliadores. D’una banda, el TC ha suspès la nova regulació de contractes del Codi Civil català, la qual cosa ha representat, en boca del conseller Mundó, “una plantofada al Parlament i al món jurídic”, que han estat anys treballant amb rigor. La ­decisió abunda en la llarga lluita del poble català per preservar el seu dret civil, amb el Congrés Català de Jurisconsults del 1881, o la lluita de la Lliga del 1889, que van néixer per impedir l’assimilació que pretenia l’Estat. Mentre això passava, el mateix TC (segons El Español) posava l’accelerador contra la presumpta “imposició del català”, amb la idea de prohibir un seguit de lleis del 2006 al 2010 que regulen l’idioma en àmbits com el cinema, la immigració o els audiovisuals. Tornaríem, doncs, a l’enèsim intent de frenar la normalitat del català: un vell conegut del catalanisme que es remunta a tres segles de lluita per salvar l’idioma.

I de dos a quatre, que són multitud: d’una banda, la voluntat del ministeri de frenar l’oferta de 500 noves places de mossos, mentre la policia catalana es queda fora de l’Europol, i Catalunya està en alerta 4 per terrorisme; i de l’altra, la denúncia de la Cambra de Comerç sobre el pla d’infraestructures, que no es podrà complir perquè els projectes no estan “ni en tramitació administrativa ni en gestió de contractes”. Amb un doble afegit: la paralització del corredor mediterrani i la falta d’un mínim pla de Rodalies, abandonats els trens catalans a la seva dissort. És a dir, tots els milions pressupostats, promesos i sempre ajornats, tornaran a ajornar-se. Per exemple: l’estació de la Sagrera, l’accés a la T1 del Prat o els accessos ferroviaris al port, amb el mal a l’economia que representa.

Tot això en una sola setmana. És evident que el Govern espanyol ens respecta i ens estima. Tant, que és ­impossible d’entendre per què volem anar-nos-en.