ARTICLES
17 agost 2015 2.00 h

Indicadors d'angoixa

NARCÍS OLIVERES TERRADES

Cada dia, i no només en períodes electorals, ens hem d'empassar estadístiques, sondeigs, intencions de vot, índexs de popularitat, etc. Assenyalen la font i mai no deixen de precisar que el sondeig s'ha fet en una mostra representativa. Però s'ajusten a la realitat? La confiança que mereixen depèn molt de la seriositat de qui els fa. Els sondeigs, en política, són fets, interpretats i utilitzats políticament. És a dir, no són una tècnica aplicada científicament, sinó que s'aplica al servei dels actors polítics. Dir-ho és una banalitat, evidentment, però en aquests moments convé tenir-ho present perquè una lectura comparada dels sondeigs és convenient si se'n vol deduir les diferents estratègies polítiques. Els sondeigs han anat esdevenint part important del joc polític. Els centres de sondeig no són únicament testimonis exteriors de la competició política. Hi participen encoratjant determinades visions, orienten els comentaris i incideixen en l'aplicació de les estratègies. No són una garantia d'eficàcia. Més aviat al contrari. No es pot pretendre que puguin ser un reflex d'una composició real de l'opinió
col·lectiva. Els mateixos confeccionadors ho saben molt bé i per justificar-se recorren al metafòric tòpic que el sondeig és una instantània.

Tothom té consciència de la importància que el 27-S tindrà en l'àmbit internacional i d'una manera molt especial en el de la Unió Europea. El procés independentista palesa una voluntat democràtica, clara i inequívoca, que s'ha visualitzat en les manifestacions multitudinàries de l'11 de setembre de 2012, de la Via Catalana de 2013, de la V a Barcelona de 2014. Totes elles prou significatives i a les quals s'afegirà la de la Via Lliure a la República Catalana de l'11d'aquest any, que segons una enquesta de NC Report publicada per La Razón, el 36,6% dels catalans, equivalent a 2.746.000 persones, tenen pensat participar-hi. Malgrat tot NC Report considera que la postura dels catalans és clarament negativa (!?). Misteris de la sociologia en el seu vessant d'estudi dels comportaments polítics? No! És un indicador d'angoixa.

L'argumentació utilitzada pel govern de l'Estat per rebutjar aquesta voluntat s'ha fonamentat en una interpretació rígida i formal de la legalitat constitucional, consistent en el fet que aquesta no permet fer cap consulta als ciutadans de Catalunya sobre la seva voluntat d'esdevenir o no un estat independent i que no és possible cap altre referèndum o consulta que no sigui el d'una reforma constitucional, en el qual han de poder participar tots els ciutadans espanyols.

Els comportaments polítics que sorgeixen d'un procés independentista denoten sempre el grau de preocupació de les dues parts. El president del govern espanyol últimament ha afirmat reiterades vegades que la UE només aconseguirà els seus objectius si la formen els grans estats i que les petites nacions i les regions com a subjectes polítics desapareixeran. No raona el perquè, ignora que una asseveració sense demostració equival a un concepte sense definició. La seva brillant diplomàcia no aconsegueix ni dissipar ni dissimular la seva angoixa.

Amb la seva arrogància habitual, el president del govern espanyol sosté, i en fa un dogma, que l'èxit d'Europa rau en la unitat dels seus estats membres i que contra aquesta realitat política l'independentisme català pretén aixecar fronteres. No recorda, si mai no ho ha sabut, que Jean Monnet, pare de la Unió Europea, en el moment de la seva creació va dir: “Nosaltres no unim estats; nosaltres unim homes.” Tampoc no recorda, si mai no ho ha sabut, que Winston Churchill, en la mítica conferència a la Universitat de Zuric en la qual va llançar la idea d'uns Estats Units d'Europa, va dir “els pobles només han de voler perquè les seves esperances es facin realitat” i que “si es vol fer bé, sincerament, l'obra de construcció dels Estats Units d'Europa, la seva estructura haurà de ser concebuda de tal manera que cada estat només jugui un paper secundari: els estats petits comptaran tant com els grans i s'asseguraran el respecte per la seva contribució a la causa comuna”. I concloïa: “Pot ser que els antics estats vinguin a ocupar el seu lloc a les files dels Estats Units d'Europa.” Ara és l'hora que Catalunya l'ocupi.

Els comportaments polítics que sorgeixen d'un procés independentista denoten sempre
el grau de preocupació de les dues parts