POLÍTICA
17 agost 2015 2.00 h

ANÀLISI

Llibertat, seny i mà de ferro

ODEI A.-ETXEARTE

L'adjectiu ho explica tot. “Ara finalment som lliures. Aquesta llibertat és la que ha de moure a afrontar aquesta nova etapa”, remarcava Josep Antoni Duran i Lleida en la darrera convenció programàtica d'UDC. La direcció socialcristiana respira alleujada després de l'escissió de Demòcrates de Catalunya i minimitza els efectes de la pèrdua de membres de la direcció, històrics, quadres i militants independentistes. Ho veu, simplement, com un acte de coherència dels que ja no hi trobaven el seu lloc. Unió és ara un partit de centre moderat, que marca distàncies amb l'independentisme del seu exsoci de federació, fa valer l'ancoratge en la democràcia cristiana europea, branda els contactes internacionals de Duran i s'erigeix en hereu de la CiU tradicional que ja havia passat a la història dels convergents: la del peix al cove, el fil directe i els pactes amb Madrid, la garantia d'estabilitat i d'entesa amb l'empresariat i un catalanisme de marca registrada i sense sucursalismes que el diferencia dels seus competidors, C's, el PSC i el PP. No investiran president Artur Mas, a qui acusen d'haver convertit CDC en un satèl·lit d'ERC, i l'aposta socialcristiana pel diàleg “amb voluntat de persistència” inclou el propòsit d'arribar a acords amb el proper govern espanyol, vist l'immobilisme incorregible de Rajoy, amb l'argument de la defensa dels interessos del país. Mentre es respecti la democràcia, la seguretat jurídica, l'europeisme i la cohesió social, Unió considera “instrumental” la forma que adopti l'autogovern. Per bandera, el “seny”.

Les baixes són, a ulls de la cúpula, la conseqüència lògica i desdramatitzada d'un gir estratègic i discursiu sense precedents a Unió. Ramon Espadaler el va executar des de la primera línia amb mà de ferro en tan sols un mes, amb les sòlides majories que atresorava al comitè de govern i al consell nacional, tot i l'ajustat resultat de la consulta interna. No havien passat 30 dies des del referèndum del 14-J que Unió ja havia passat el dol de l'amputació d'una part del partit, decidida a evitar desgastos llargs i irreversibles com el que el procés independentista ha regalat al PSC. Espadaler va substituir les marxes orgàniques al territori amb rapidesa i sense lamentacions. Segons Demòcrates de Catalunya, que es defineix com un partit encara en construcció, la majoria dels seus 1.600 voluntaris prové d'UDC. Abans del 14-J, al carrer Nàpols xifraven els militants amb dret a vot en 4.000.
És més, els d'Antoni Castellà asseguren comptar amb 23 dels 43 alcaldes i 118 dels 191 regidors que tenia el partit de Duran i Lleida. A Unió ni desmenteixen ni confirmen les dades, però responen la imatge de les fugues amb l'argument que el gir ha interessat a nous sectors.

“Hi ha molta gent que està entrant, famílies senceres”, reblava Duran. Els socialcristians amb prou feines han fet vacances. Avui tornen a reunir a Llofriu el comitè electoral amb els candidats al 27-S. Volen que el 27-S sigui només el principi per al nou partit, però s'ho juguen gairebé tot. L'entrada al Parlament i l'obtenció o no de grup parlamentari (necessiten un mínim de cinc diputats per formar-lo) serà decisiva, tot i que Duran i Lleida ja va aclarir que encapçalarà la candidatura a les pròximes espanyoles. Convençuts que tenen més electorat potencial que temps per arribar-hi, combinen els actes mediàtics amb els contactes de petit format amb mitjans empresaris i col·lectius de l'àrea metropolitana de Barcelona. El cervell director de la campanya és Josep Sánchez Llibre, mà dreta de Duran i un dels comandants de la nova etapa.

L'evidència no li resta importància. Duran va aprofitar el sacseig intern i trencament amb CDC per culminar el procés de relleu de lideratge al partit, un cop escindit el sector de Castellà, l'únic dirigent que podia plantar-li cara. Amb l'encimbellament d'Espadaler com a candidat a les catalanes, nous dirigents han guanyat pes en la direcció i com a membres de la candidatura del 27-S, on els fitxatges d'independents (començant per l'exfiscal en cap de Catalunya, Martín Rodríguez Sol) i el relleu generacional han deixat amb escàs marge d'aterratge al nou Parlament altres dirigents fidels a Duran. Roger Montañola, exlíder de les joventuts i nomenat cap de files d'Unió a la cambra catalana amb la ruptura nacionalista, és el paradigma d'aquest procés. El completa la jove Marta Plana, amb una carrera meteòrica a Silicon Valley. És el número 3, just davant de Montañola. En canvi, l'exvicepresidenta Joana Ortega s'aparta de la primera línia. El passat fet querella. Tot és u.

Unió ha evitat desgastos llargs i irreversibles
com el que el procés
ha regalat al PSC
Volen que el 27-S sigui només el principi per
al nou partit, però s'ho juguen gairebé tot