POLÍTICA
BARCELONA - 17 agost 2016 2.00 h

JOAQUIM COELLO BRUFA 

ENGINYER

“Si Espanya no ens vol, no estem obligats a quedar-nos-hi”

JORDI GRAU - BARCELONA
Un full de ruta no es pot canviar cada dilluns i cada dimecres, perquè si no, es produeix l'estat de confusió que tenim ara
És el millor moment per negociar un acord amb Espanya i crec que és possible, i si no ho és, llavors la independència
Cal eixamplar la base social per ser més forts per negociar, perquè ara no es tracta només de votar,
es tracta de guanyar

Joaquim Coello Brufau (Salamanca, 1946) té una llarga trajectòria com a enginyer naval especialitzat en construcció naval i explotació i en transports marítims. MBA per IESE, ha treballat a l'Empresa Nacional Bazán, a Indústria Turbo Propulsores, ha estat president d'Eurojet, director general de Gamesa Power Systems i Gamesa Eólica, president de l'Autoritat Portuària de Barcelona, director general i president d'Applus, i ara mateix assesora la presidència de Gamesa i és president l'Asociación Nacional de Empresas Estibadoras y Consignatarias de Buques i forma part de diversos consells d'administració. És membre de Femcat, l'Institut Cerdà, la Fundació Pasqual Maragall, del Palau de la Música Catalana i de la Fundació Carulla, entre altres associacions.

Pendents de la formació de govern a Espanya, del Tribunal Constitucional i de l'Onze de Setembre, on som?
Quant a imatge i quant a missatge, la gent es perd amb tantes manifestacions, tants fulls de ruta, tant DUI i tant RUI. És un embolic dels polítics que la gent no entén, i això és greu perquè aquest procés la gent l'ha de tenir molt clar. Un full de ruta per si mateix és una cosa que no es pot canviar cada dilluns i cada dimecres, perquè si no, es produeix exactament l'estat de confusió que tenim ara. Percebo confusió pels missatges canviants. Pel que fa al Tribunal Constitucional, té la importància que té. Espanya, el govern de Madrid, ja sap que ha d'anar amb compte i que no pot frivolitzar amb criminalitzar determinades persones perquè faria màrtirs. En aquest sentit no crec que pugui haver-hi grans esdeveniments, grans canvis ni grans condemnes. Quant al procés, es porta bé, però amb problemes, i diré per què. Em sembla que el que s'ha de fer és preparar les coses, preparar lleis, preparar resolucions. Però no cal anunciar-les. Que el TC o el govern espanyol tinguin reaccions perquè les coses es diuen a mitges és un error. Aquestes coses es preparen i quan ho estan, es fan.
Hi ha la moció de confiança pel mig.
La CUP em sembla una plaga d'Egipte, un gran greuge per al país. Canvien de parer contínuament. Confiar en la CUP és un error. A la CUP se'ls ha de deixar, i si volen que facin acords que després diuen que muten. No em poso amb les idees que tinguin, que poden ser més o menys radicals, sinó amb el fet que són infiables des d'un punt de vista parlamentari.
Hi ha la base social suficient per fer la independència?
He escrit que aquest és un procés que si es vol tirar endavant seria unilateral, perquè a l'altra banda no hi haurà voluntat de negociació, però que s'havia d'eixamplar molt la base, captar molta més gent que haurà de votar sí. Ho continuo pensant. En comptes de canviar els fulls der ruta cada dos per tres, el que cal és eixamplar el suport, perquè no n'hi ha prou. Aquí no es tracta de votar, es tracta de guanyar, i sembla que si votem serem feliços, i no: si votem i no surten les coses com han de sortir, malament. S'ha de preparar tot i en el moment clau fer-ho públic i tirar endavant. Per què? Perquè llavors serà el millor moment per negociar amb Espanya. Negociar un nou acord amb Espanya encara és possible, i si no ho és, llavors cal declarar la independència. La feina s'ha de fer, i en el moment en què hi hagi més gent que participi de la idea, llavors serà el moment de plantejar a l'Estat que o troba una solució o ja estarem més enllà i farem el nostre propi camí. Això s'ha de fer quan hi hagi més base i estiguin enllestides totes les lleis i tots els instruments jurídics.
Segons el CEO, el gruix de gent ha superat el 50% Però hi ha una gran massa de gent partidària del dret a decidir però no se sap si de la independència. Ho tenen més clar els votants que els líders?
Els comuns quan arribi el moment no hi donaran suport com a partit. Les bases no ho sé. No crec que siguin més del 50%, i a més, no es pot anar a la votació amb un 50%, s'ha de guanyar molta més gent. Hi ha una cosa que hi ajuda, la posició del govern de Madrid, que infla l'independentisme. Encara que l'independentisme no ho fa del tot bé, per les raons que he apuntat, el govern central és una màquina de fer independentistes, i aquesta no fallarà, continuarà funcionant a ple rendiment. El que cal és intentar fer les coses ben fetes i ampliar la base. Això i no tenir pressa. Fa més de tres-cents anys que esperem i ara no vindrà d'uns mesos.
Com valora el paper del president Puigdemont?
A mi em sembla que fa una feina correcta, adequada, manté bé l'equilibri. El problema no és ell. El problema més gran que hi ha és la CUP i la voluntat d'arribar a acords amb algú que no en té cap ganes. La CUP és com l'horitzó, no s'hi arriba mai perquè sempre canvien o busquen una altra cosa. Per l'assemblearisme, que els fa insegurs. En un partit polític o en un negoci, el que vols de l'altre és que sigui fiable, predictible, i aquesta gent no ho són. Per tant, Puigdemont hauria d'abandonar l'esperança i si la CUP el vol votar, que el voti, i si no, que no el voti, però que no els demani el vot, perquè si els el demana els posa en un lloc que no els correspon i en el qual la majoria dels votant de JxSi no estan d'acord que hi siguin.
Quin paper juguen els independents dins de Junts pel Sí?
Són un exemple de com es pot funcionar amb generositat pel país, començant per en Llach, en Germà Bel i els altres. Són generosos i estan aquí per fer una feina en favor d'una causa en la qual creuen, i em sembla que aquesta imatge és la que pot portar més gent a unir-se a la causa. Als polítics els surt aquesta fal·lera pels vots que els perd, perquè són incapaços d'establir una política de llarg termini i tot són les properes eleccions. Els polítics i també els periodistes només parleu de vots, no de pactes que interessin a la ciutadania. La ciutadania no comptem. Els hauríeu de preguntar: ‘Vostè què està fent pel país, quin és el pacte que està plantejant?'
Què passarà a l'Estat? Què li convé, a Catalunya, que hi passi?
Aquesta és una altra història. Espanya necessita un govern fort perquè si no, entrarem en una espiral d'inestabilitat que no convé a ningú. Penso en els espanyols, no en els polítics. Crec que el país necessita un govern fort, de coalició. En tots els règims proporcionals els governs són necessàriament de coalició o amb pacte de legislatura. Això és el que ha d'aprendre Espanya. Serà molt difícil que cap partit tingui majoria per governar en solitari. Ha passat a Holanda, Bèlgica o Dinamarca, i no ha estat cap desastre. Necessitem unes terceres eleccions perquè ho entenguin els polítics? Home, semblaria que no, però tampoc no n'estic gaire segur. El que barra l'acord és Rajoy. Si en Rajoy desaparegués, el PSOE es podria abstenir i Ciutadans votar a favor, però la qüestió és la mateixa: un govern per fer què? Amb pacte, suposo que el PSOE els faria canviar unes determinades lleis com la laboral o la llei mordassa i el repartiment del pressupost entre comunitats autònomes i el govern central... Això és del que s'ha de parlar, i no només de qui ha de governar.
Vostè és federalista. Encara està esperançat que hi ha algú a l'altre cantó?
Jo el que faci l'altra banda ja m'ha deixat de preocupar. L'altra banda que faci el que pugui. Sempre que hi ha una negociació, preocupa't de tu, i si l'altra banda s'equivoca, sobretot no li ho expliquis. Què crec que s'ha de fer? Preparar-ho tot per si hem de ser independents. I en aquell moment dir-los: si em concedeix totes aquestes coses, el tràngol de la independència, que serà difícil i que serà complicat i en el qual la gent patirà, perquè no serà fàcil, ens el podem estalviar. I això té dos efectes possibles: o fem un regim federal de veritat, o la independència. Un règim federal de veritat no és res dolent. Catalunya pot ser una part d'Espanya però segur que ha de ser una part d'Europa. Si Espanya diu no, cap a Europa, però estarem federats amb uns o els altres. La independència aïllats és absolutament impossible avui dia. Ara, si Espanya no ens vol, no estem obligats a quedar-nos-hi, però els hem d'oferir una oportunitat de quedar-nos-hi perquè jo crec que a ells els anirà millor i a nosaltres també. Ara bé, sempre he dit el mateix, hem de tenir una alternativa.