POLÍTICA
BARCELONA - 17 agost 2017 2.00 h

La llei de l’1-O esgotarà terminis

 La mesa del Parlament enceta el curs polític però deixa per a les properes setmanes la tramitació de la norma del referèndum, que obrirà la veda judicial

 L’unionisme se sorprèn, i JxSí recorda que té totes les vies obertes

ÒSCAR PALAU - BARCELONA

El Parlament esgotarà al màxim els terminis abans de tramitar la llei del referèndum. Després d’unes vacances més curtes enguany pel canvi en el reglament, en teoria propiciat per poder tenir més marge per preparar el referèndum, la reunió de la mesa va encetar ahir el curs polític més decisiu sense tractar –de fet, tal com ja es preveia, ja que no s’havia inclòs en l’ordre del dia– l’acceptació a tràmit de la proposició de llei que haurà d’emparar l’1-O, registrada per Junts pel Sí i la CUP el 31 de juliol passat. Els membres sobiranistes de la mesa són conscients que aquesta acceptació obrirà formalment la veda judicial contra el text –han estat repetidament advertits pel TC si fan cap pas pel referèndum–, i per això la mateixa presidenta, Carme Forcadell, no amagava que encara està “valorant” els millors moment i manera de fer la tramitació, donada la “complexitat” del text. “No hem de ser innocents, tothom sap la situació que vivim de judicialització de la política”, constatava.

Forcadell recordava que, per bé que és cert que és costum fer-ho així, res obliga a acceptar a tràmit un text en la primera reunió després del seu registre, si bé igualment constatava que “això no vol dir” que no s’accepti en la propera reunió de la mesa, dimarts vinent. Tampoc es descarta, això sí, que sigui en la del dia 29, en la del 5 de setembre, o fins i tot que es convoqui una mesa extraordinària, per acostar-la al màxim a la data del ple i reduir així el marge de maniobra als recursos. En principi, la llei es vol aprovar en el ple del 6 i 7 de setembre, i ha de precedir la signatura de la convocatòria oficial de l’1-O per part del president Carles Puigdemont, amb el suport del govern en ple.

Els grups independentistes i l’executiu es donen ara uns dies més de marge per acabar de valorar quina és la millor fórmula per a la tramitació, vista la impossibilitat d’usar la reforma del reglament suspesa cautelarment pel TC. “Queden absolutament obertes totes les vies, no en descartem cap”, exposava el president de JxSí, Lluís Corominas, a l’ACN. “Efectivament la llei es tramitarà”, garantia, per si algú en tenia dubtes. Ahir mateix, si bé en principi no en són partidaris, ni ell ni Forcadell descartaven alternatives extraparlamentàries, com ara que el text el presenti el govern com a projecte de llei –“això ho han de decidir ells”, contestava la presidenta a la pregunta–, fet que agilitzaria els tràmits. De fet, l’executiu pot aprovar fins i tot un decret llei amb efectes des de l’endemà de la publicació en el DOGC.

Indignació unionista

Paradoxalment, els més indignats perquè ahir no es tramités la llei del referèndum van ser els grups unionistes, que donaven tant per fet que seria així que el president espanyol, Mariano Rajoy, ja havia anunciat feia dies un Consell de Ministres extraordinari –al final es va fer, però per actuar contra la vaga al Prat– per recórrer immediatament al TC contra l’actuació del Parlament, un recurs per cert a què el PSOE va confirmar ahir que donarà suport. “És un procés sense urnes, ni cens, ni empara internacional i avui constatem que també és sense calendari”, sostenia el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, que deia que tenen estudiats “tots els escenaris i previstes totes les vies” dins la llei, i actuaran “amb fermesa i proporcionalitat”.

El líder del PP català, Xavier Garcia Albiol, que ho veu un “nou episodi esperpèntic”, va acusar Forcadell de trencar la neutralitat per no tramitar la llei ahir, i JxSí i la CUP, de “jugar a amagar” les proposicions de llei, fet que converteix la cambra “en un parlament de fira”. “És un exemple més del desconcert que viu el món independentista”, cloïa.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, creu que la no-tramitació prova que les coses “es volen fer de pressa i d’amagat”, i criticava les “maniobres dilatòries d’obscurantisme i escapisme parlamentari” amb la “complicitat” de Forcadell. Iceta ho atribuïa al possible intent d’evitar que el Consell de Garanties Estatutàries s’hagi de pronunciar sobre el text, a què confessava que el PSC ja té redactat l’esborrany de sol·licitud de dictamen, ja que esperava que la proposició de llei fos admesa ahir. Els socialistes entenen que en aquest moment ja tindrien dret a fer la petició, però fonts parlamentàries consultades apuntaven que el mecanisme en principi no està previst en aquest estadi.

El portaveu de C’s Fernando de Páramo acusava Forcadell de “denigrar” el Parlament i criticava la covardia de JxSí i la CUP, que “són molt valents en mítings i a l’hora de la veritat no s’atreveixen”. La seva líder, Inés Arrimadas, assegurava a Onda Cero que “no caldrà l’ús de la força” l’1 d’octubre, perquè el referèndum “caurà pel seu propi pes”.

No hem de ser innocents, tothom sap la situació que vivim de judicialització de la política
Carme Forcadell
PRESIDENTA DEL PARLAMENT

Sense armes dins el Parlament

La mesa va aprovar ahir per unanimitat –fet que va valer les crítiques del PP a C’s i el PSC– el nou protocol intern que regula l’accés de les forces de seguretat a l’edifici, que exigirà als agents que deixin l’arma a l’entrada i entrin a cara descoberta. La norma s’aprova arran del malestar per l’accés a final de juliol de la Guàrdia Civil a la recerca de proves en el cas 3%. A partir d’ara, tots els agents s’hauran d’identificar a l’entrada, i el cap de seguretat els podrà demanar l’autorització judicial. Al final, serà la mateixa presidència de la cambra qui haurà d’avaluar el cas i autoritzar l’accés, i podrà fer les indicacions que calgui als funcionaris perquè facin cas de les instruccions que rebin. El text afegeix que “en cap cas es podrà accedir al Parlament” per detenir un diputat.

La mesa també va acordar querellar-se contra totes les persones que s’han negat a comparèixer, tot i que se’ls ha demanat almenys dos cops, a la comissió d’investigació de l’operació Catalunya. Entre la dotzena d’al·ludits, hi ha el mateix Rajoy, la vicepresidenta Sáenz de Santamaría o l’exministre Fernández Díaz.