POLÍTICA
BARCELONA - 17 setembre 2016 2.00 h

Entitats i partits fan front amb Homs a la causa del 9-N

 L'ANC, Òmnium, l'AMI i l'ACM defensen l'actuació de l'exconseller de la Presidència i els altres investigats

 Carreguen contra la politització de la justícia i hi veuen un “atac” al poble català

ODEI A.-ETXEARTE - BARCELONA

Si dijous eren Carles Puigdemont i Oriol Junqueras els que solemnitzaven el suport a Francesc Homs des del Palau de la Generalitat, ahir ho feien les entitats sobiranistes i municipalistes. L'ANC, Òmnium, l'AMI i l'ACM, acompanyats de la majoria de membres de la mesa del Parlament, encapçalada per Carme Forcadell, i d'altres representants de JxSí, la CUP i de les confluències d'esquerres, feien pinya amb l'exconseller de la Presidència. També hi eren els expresidents de la cambra Joan Rigol i Ernest Benach. El lema de la convocatòria (“Les urnes no s'imputen. Defensem les institucions. 9-N som tots”) resumia el missatge que Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Neus Lloveras i Miquel Buch van llançar per quadriplicat: l'atac als representants de les institucions catalanes és al capdavall un atac al poble de Catalunya.

Homs declararà dilluns al Tribunal Suprem acompanyat d'una àmplia delegació del PDC, de membres del govern i de les entitats sobiranistes. Segons fonts pròximes a l'exconseller, Homs preveu fer un discurs fortament crític amb la politització de la justícia i les incongruències dels processos judicials pel 9-N que es desenvolupen en paral·lel a Madrid, en el cas del diputat al Congrés com a conseqüència del seu aforament, i a Barcelona, al TSJC, pel que fa a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, que seuran al banc dels acusats per desobediència i prevaricació. Per això les entitats es van aplegar ahir simbòlicament davant del Palau de Justícia. Quant a Homs, queda pendent al Congrés la tramitació del suplicatori i el conseqüent debat polític, primer en comissió i després al ple, que es produiria més endavant.

Sànchez va advertir que si l'Estat continua afrontant el conflicte polític a través de la judicialització s'arribarà a un escenari de no retorn: “Per a nosaltres serà el pitjor dels desitjats.” El president de l'ANC va instar per aquesta raó la fiscalia a reconsiderar tots els procediments oberts, i indirectament va instar el govern espanyol a obrir vies de diàleg que respectin “el mandat de la sobirania popular”. Cuixart va fer èmfasi en el fet que la defensa d'Homs es feia des de la pluralitat i el consens. “Això avui no va de banderes, no va d'independència, va de dret a l'autodeterminació”, va proclamar. Hi eren diputats de CSQP i En Comú Podem com Joan Josep Nuet, Jessica Albiach i Josep Vendrell, i un dels homes forts d'Ada Colau, Gerardo Pisarello.

Buch va argumentar que la democràcia espanyola està “a prop del tanatori”. Per Lloveras, el funcionament “antidemocràtic” de l'Estat espanyol referma l'aposta per aconseguir la independència des de la democràcia.

LES FRASES

L'Estat espanyol encara no ha creuat la ratlla que dificultarà molt més una solució raonada al conflicte
Jordi Sànchez
PRESIDENT DE L'ANC
Demostrem [...] la unitat dels demòcrates davant
de les persones perseguides
Neus Lloveras
PRESIDENTA DE L'AMI
Si ataquen un representant, ataquen les institucions
i [...] tot el poble de Catalunya
Jordi Cuixart
PRESIDENT D'ÒMNIUM CULTURAL
Som lleials a les institucions però
som fidels al poble
de Catalunya

Miquel Buch
PRESIDENT DE L'AMC

L'Estat esperarà el TC

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va assegurar ahir que l'executiu no actuarà contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, fins que el Tribunal Constitucional no resolgui l'incident d'execució obert després de l'aprovació de les conclusions de la comissió de procés constituent al Parlament. Sáenz de Santamaría va expressar el seu respecte pel calendari de treball del Tribunal Constitucional. D'aquesta manera es reserva la possibilitat d'instar més endavant la fiscalia a utilitzar la via penal contra Forcadell. Segons fonts del TC citades per l'ACN, l'alt tribunal podria trigar entre dos i sis mesos a prendre una decisió sobre l'incident d'execució pendent. El TC ha de resoldre els recursos que qüestionen les atribucions per multar i suspendre càrrecs de la darrera reforma de la llei orgànica.