La lluita sense poder

17/10/2017 01:14

Vaig comentar en un article anterior, publicat abans de celebrar-se el referèndum il·legal de l’1 d’octubre, que l’independentisme havia deixat de centrar tots els seus esforços en la lluita per la legitimitat per fer-ho en la lluita pel poder. Ara, després de la suspensió de la DUI, podem constatar que el Govern de la Generalitat haurà de lluitar sense cap poder, excepte una part de l’independentisme, en haver perdut el control econòmic del Govern de la Generalitat i comprovar que la Unió Europea comença a observar que el Govern de Catalunya ha desencadenat una “revolució egoista”, com va destacar The Guardian. Perdut el poder, el Govern de la Generalitat haurà de reconstruir, amb grans costos per al Govern de la Generalitat, la unitat de l’independentisme, avui en suspens per la decisió final que prengui la CUP. L’arquitecte Alejandro de la Sota em va preguntar una vegada: Sap vostè què és un tron papal? Em vaig disposar a teoritzar sobre el poder i els seus símbols, a la qual cosa ell va respondre: “La resposta és molt més simple: un tron papal és una cadira elevada al quadrat”. Per molts catalans, l’anhelat esforç per construir un tron papal ha posat en perill la cadira autonomista on hauria d’asseure’s el futur president de la Generalitat.

La lluita sense poder, o amb el poder coix, implica reconèixer que cal modificar a fons l’estratègia independentista per permetre restablir l’estabilitat institucional, la confiança econòmica, la credibilitat internacional i la cohesió social, avui aspectes, tots plegats, molt afeblits. En aquest sentit, la decisió de la suspensió de la DUI és la via per propiciar canvis d’estratègies dirigides a la recuperació del dret a decidir de l’independentisme moderat, la fi de la seva subordinació a la CUP, l’inici d’acords puntuals amb Catalunya Sí que es Pot o el PSC per donar estabilitat al seu gir polític, la reducció del pes polític de l’ANC i d’Òmnium, la visualització de nous interlocutors amb Madrid i, tot això, culminat amb la convocatòria de les eleccions per propiciar la consolidació del gir polític emprès el 10 d’octubre. La lluita sense poder exigeix, en primer lloc, recupe­rar-lo per poder avançar el seu projecte polític; i consegüentment, implica reconèixer que, des del 6 de setembre fins avui, estan en joc totes les institucions catalanes. El proper pas no pot ser més confusió.