OPINIÓ
17 novembre 2018 2.00 h

FULL DE RUTA

Humiliació professional

GERMÀ CAPDEVILA
La mani­pu­lació política de la Justícia a Espa­nya fa que la democràcia esde­vin­gui una car­ca­nada, buida per fora i per dins

L’arti­cle 123 de la sacro­santa i pètria Cons­ti­tució espa­nyola explica que el Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (CGPJ), l’òrgan de govern de la Justícia, estarà pre­si­dit pel pre­si­dent del Tri­bu­nal Suprem, que al seu torn serà nome­nat pel rei a pro­posta del mateix CGPJ. Els mem­bres d’aquest con­sell són 12 jut­ges i magis­trats i 8 advo­cats i juris­tes tri­ats entre els pro­fes­si­o­nals “de reco­ne­guda com­petència i amb més de 15 anys d’exer­cici de la pro­fessió”, segons el text cons­ti­tu­ci­o­nal. La seqüència és ben lògica: es nome­nen els mem­bres del CGPJ i aquests trien el seu pre­si­dent, que alhora pre­si­dirà el Tri­bu­nal Suprem. No sem­bla un mal sis­tema: res millor que un grup de jut­ges i d’advo­cats de pres­tigi per gover­nar el poder judi­cial. Tan­ma­teix, quan pas­sem del paper als fets, la seqüència s’altera i la mani­pu­lació política de la Justícia a Espa­nya fa que la democràcia esde­vin­gui una car­ca­nada, buida per fora i per dins. Em poso en la pell dels advo­cats “de reco­ne­guda com­petència” que seran nome­nats com a mem­bres del CGPJ pel Congrés i el Senat a pro­posta dels par­tits, i un cal­fred em puja per l’espi­nada. Quina humi­li­ació, quina ver­go­nya! La Cons­ti­tució els atorga la facul­tat de triar ni més ni menys que el pre­si­dent del Tri­bu­nal Suprem, la cúspide de la piràmide judi­cial, però els polítics espa­nyols ja han deci­dit per ells. És més, pri­mer han triat qui serà el pre­si­dent i després han començat a fer la llista dels mem­bres del CGPJ –que hau­ran d’accep­tar el seu càrrec com a mem­bres d’un òrgan que l’arqui­tec­tura cons­ti­tu­ci­o­nal havia vol­gut inde­pen­dent de les ingerències polítiques– amb la seva lli­ber­tat coar­tada d’antuvi. Els par­tits polítics els impo­sen el nom del pre­si­dent, i ells hau­ran de limi­tar-se a vali­dar-lo. És la per­versió del sis­tema democràtic expres­sada amb tota cru­esa. Qui pot con­fiar en la lli­ber­tat i inde­pendència dels tri­bu­nals, si el seu màxim òrgan de govern està cor­cat per les ingerències polítiques des de l’ori­gen?