EDITORIAL
17 desembre 2015 2.00 h

L'abstenció com a enemiga

Les últimes crides a l'abstenció fetes per la CUP han generat un plus de mobilització en els partits independentistes que sí que concorren a les eleccions espanyoles, per intentar evitar que el sobiranisme es quedi a casa diumenge vinent regalant així una victòria enganyosa a les forces unionistes que, tanmateix, donaria una imatge poc agradable del mapa electoral català només tres mesos després de la victòria de l'independentisme a les urnes.

Hi ha hagut algunes reaccions que poden semblar pintoresques i que resultarien incomprensibles si no fos en l'actual context. Que el candidat d'un partit demani el vot per al principal partit rival en la lluita pel primer lloc a Catalunya, com va fer ahir Francesc Homs suggerint als abstencionistes de la CUP que votin ERC, només es pot entendre des d'una maduresa i un sentit d'Estat que el país necessita en aquest moment fins al punt de considerar que la cursa electoral partidista a Catalunya resta en un segon lloc al costat de la necessitat que el sobiranisme no perdi pistonada.

El gest d'Homs va tenir una rèplica no pas menys significativa amb les paraules de Joan Tardà reclamant al moderat electorat d'Unió una aposta pel vot útil cap a la llista de Democràcia i Llibertat. Per més legítima rivalitat que hi hagi, i per més tensions que pugui causar la contesa electoral entre uns partits que estan obligats a entendre's i governar junts a Catalunya, allò que es juga Catalunya en aquests moments fa que no es pugui abaixar la guàrdia. Allò que es juga Catalunya no es decideix pas diumenge a les urnes, perquè ja es va decidir. Però és important no abaixar mai la guàrdia.