Un intel·lectual

La Vanguardia en català | 17/05/2015 - 00:00h


Pilar Rahola


Escric aquest article poques hores abans de presentar el llibre de Ramón Cotarelo a l'Ateneu Barcelonès, acompanyada d'Alfred Bosch. No fa gaire que el vaig acabar de llegir, La desnacionaliza­ción de España, el subtítol del qual, De la nación posible al estado fallido, ja és una invitació a reflexionar més enllà dels tòpics. Especialment quan qui planteja la qüestió en aquests termes es defineix com un "nacionalista espanyol".

Encara que, afegeix, "no en la manera a l'ús a la qual estem desgraciadament acostumats, bronca, fanfarrona, impositiva, matussera". I a partir d'aquí desenvolupa una lúcida reflexió sobre aquesta Espanya que, també en expressió seva, "li dol" profundament. Pel camí, parla de l'Estat fallit, nascut a mercè d'un nacionalcatolicisme, amant de contrareformes, que ha aniquilat tota possibilitat d'estructurar un Estat modern. I, per descomptat, parla de l'autodeterminació, del dret dels pobles, de les nacions que conformen Espanya, etcètera. És el llibre d'un intel·lectual radicalment democràtic, amb un esperit autocrític que recorda el millor Jovellanos. I, per això mateix, és el llibre d'un dels escassos amics que tenim en el procés de sobirania català.

Potser aquesta és la qüestió central: la complicitat amb el sobiranisme. I no em refereixo a una complicitat d'idees, que ho és en molts sentits, sinó a la voluntat fèrria d'obrir en canal Espanya per reconèixer els seus errors històrics, posar llum en el negre de les seves repressions brutals i plantejar sense embuts la qüestió catalana. Ramón és aquell pont de diàleg amb què poder parlar per a) anar-se'n sense fer-se més mal del compte, o b) quedar-se per reformular l'Estat. Però en cap cas, des del seu amor per Espanya, no accepta aquest Estat que menysté, reprimeix, menysprea i intenta destruir les nacions que el con­figuren. Ho diu amb la claredat que el caracteritza: "Es pot donar la peregrina situació que la responsable de la ruptura d'Espanya sigui la dreta, la que va ser capaç de desencadenar una guerra civil per evitar-la". I la seva anàlisi de la intransigència del PP ­durant tot el procés català és demo­lidora.

Més enllà del valor del llibre, que el té per la seva lucidesa, el més important és Cotarelo, un progressista es­panyol que no s'alia amb els sectors retrògrads per defensar cap unitat imposada, sinó molt al contrari: considera necessari que l'esquerra s'impliqui en la defensa dels drets catalans com l'única manera de refundar Espanya. La qual cosa comporta, en el seu revers, la constatació que l'esquerra espanyola no assumeix el seu compromís democràtic quan es tracta de la unitat d'Espanya. En definitiva, el llibre d'un espanyol compromès amb les llibertats, tant que li dol el ­país que estima, perquè no l'ha engendrat la llibertat. I per a nosaltres, un referent d'aquesta Espanya que escolta i no escup, que respecta i no agredeix, que pacta i no imposa.