Diuen que la dimissió de Josep Manel Busqueta ha dolgut en el si de la CUP: estimat i valorat, el ja exdiputat treu ferro a la seva renúncia i nega que fos per salvar Anna Gabriel –per alguns, el veritable objectiu de Mas en forçar dues dimissions en la CUP. Busqueta defensava el no a Mas, fidel –diu– a allò que la CUP va defensar en campanya i en la negociació. “Que hàgim estat capaços de passar per sobre de l'escenari de març i, a la vegada, deixar de banda la figura de Mas, ens obre un període per reteixir quins són els nostres elements estratègics”, comenta.
Sense els independents, no haguera estat possible l'acord tal com s'ha tancat
No hem pogut fer una discussió de país; hem passat a una discussió de poder
Diria que és un bon acord per a la CUP?
És un molt bon acord. Si el 28 de setembre ens haguessin dit que aconseguiríem una declaració inicial amb un annex social com la del 9 de novembre, que al capdavant del govern hi tindríem algú que no seria Mas i que el nostre compromís seria garantir que el procés avanci en els termes de ruptura, procés constituent i pla de xoc...És allò a què ens havíem compromès: continuar desplegant el procés cap a la independència, donant senyals que qui ho liderava no tenia una rèmora del passat. No era tant la qüestió de la figura de Mas sinó la idea del que representava.
Aquests tres mesos han generat massa ferides dins de la CUP?
És evident que han estat uns mesos molt durs internament. Hi ha hagut molt debat. La nostra forma d'operar és transparent, pública, tots els debats han sigut seguits mediàticament. Dins de JxSí hi deu haver hagut un nivell de debat i discussió molt gran. El que passa és que la forma d'explicitar-ho és diferent.
Què li sembla la dimissió de Baños?
És una persona que valorem molt positivament. Les decisions personals són dignes de ser preses quan cadascú ho consideri oportú. El que llavors succeeix és que s'ha de ser coherent i entendre que en una organització com la CUP, on prevalen els criteris col·lectius, difícilment es valoraran posicions personals. Des del moment que la decisió l'Antonio Baños la va prendre i la va fer pública i explícita, la decisió està presa, i entenem que no té correcció.
I sobre la figura del nou president, Puigdemont?
Malgrat que per a una organització anticapitalista, com la CUP, el fet que el president sigui de CDC és quelcom que no ens plau, tenint en compte la correlació de forces i allò a què ens havíem compromès, la presidència projecta una imatge interessant. No ve del pinyol de CDC, prové del municipalisme i és eminentment independentista. És una persona jove que, en el context que plantejàvem, és una aposta acceptable.
Sobre els dies previs a l'acord, noms com els de David Madí o Oriol Soler intervenen amb rellevància en la negociació?
Diguem que hi intervenen diferents persones i des de diferents plataformes. Algunes intervenen directament i altres, a partir de diferents instruments que tenen per a la intervenció. A partir que la CUP considera la seva posició com a irrevocable, generem molts moviments en l'espai que tenim a davant, des de moltes persones diverses.
L'ANC i Òmnium han tingut un paper diferent?
No ens ha agradat gaire el paper de l'ANC. D'entrada, l'ANC va ser molt dura amb la nostra posició, que era legítima. Ha mostrat un partidisme molt clar, quan hauria d'haver sigut una organització que fes gala de la transversalitat que l'ha caracteritzat. Estem una mica decebuts del paper de l'ANC i, concretament, del Jordi Sànchez, en tot aquest procés. Òmnium ha estat molt més respectuosa amb el nostre procés de decisió i les nostres posicions.
Alguns apunten que ERC ha estat un convidat de pedra en les negociacions. Si ha estat així, l'ha decebut?
És evident que tenint en compte la centralitat que ocupa i el seu poder, un paper molt més decidit d'ERC haguera pogut ser molt més efectiu i eficaç a l'hora de cloure el procés de negociació d'una manera més ràpida. Ara, ERC és una força política sobirana, que sap quines són les seves prioritats i respectem la seva posició.
Els independents de Junts pel Sí han decantat la balança?
Els independents han tingut un paper important a l'hora d'evidenciar que calia arribar a aquest acord i comprometent-se a fer que es concretés. Segurament, sense el paper dels independents no haguera estat possible l'acord tal com s'ha tancat.
El govern, els seus consellers i els primers missatges que han donat li generen esperança?
Les raons per a l'esperança estan en els acords que tenim presos. Tant la declaració d'inici del procés com tota la proposta d'acord cap a la independència permeten visualitzar com han de ser els propers 18 mesos. A partir d'aquí, estarem alerta perquè les etapes que s'han d'anar cobrint es compleixin. En tot el que sigui impulsar aquests acords ens hi trobaran i tindran el nostre suport. En tot allò que signifiqui construir un país sobre privatitzacions, polítiques d'austeritat, aquí no ens hi trobaran.
En el comiat amb Julià de Jòdar vau fer una carta contundent que advertia d'una apropiació del relat del procés [s'entenia que per part de CDC]. Era una alerta per als propers mesos?
Nosaltres no hem pogut fer una discussió de país; hem passat a una discussió de poder. Enteníem i entenem que s'ha de poder discutir tant com farem el procés com quin és el país que volem construir. En el procés constituent que encetem haurem de tenir la capacitat d'entomar les diferents idees i no d'intentar encotillar-les a través de mecanismes molt potents de creació d'opinió, premsa, ràdio, tele, opinadors, tertulians... JxSí ha de ser conscient que no té al davant una organització política a l'ús, sinó que hi seguirà tenint la CUP de sempre. I la CUP de sempre és compromesa amb un ideal de país i una forma concreta d'entendre la societat i no està disposada a renunciar-hi.
