TU I JO SOM TRES   Queco Novell i Bruno Oro, o l'entrant i el sortint ('Polònia', TV-3).
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha rebut aquesta setmana una doble entronització per part de TV-3. Primer se li ha practicat l'entrevista institucional a càrrec de Mònica Terribas, i dos dies després ha arribat la gran ratificació mediàtica, fonamental, de Polònia. La feina de la Mònica ha sigut oficialista. La dels polacs, afortunadament punxant i heterodoxa. Gràcies a ells hem sabut que Artur Mas ha elegit successor a dit bàsicament per fastiguejar Oriol Junqueras. En el monòleg final -l'últim de Mas com a president- va exclamar, partint-se de riure: «I Junqueras ¡que ja es veia president!» i reia a cor què vols. També hem conegut que Mas en realitat qui va designar com a successor va ser Felip Puig, però en el moment de trucar-li per telèfon va entrar en la «P» del seu mòbil i es va equivocar de cognom. I en lloc de donar-li el càrrec a Puig, l'hi va donar a Puigdemont. Tremendo. Pel que fa al dibuix del nou president que ens han fet els polacs -magníficament interpretat pel mestre de la caricatura Queco Novell-, també hi hem vist suculentes gotes de sarcasme. Per exemple, quan escenifiquen que Mas viatja a la Zarzuela per notificar als Reis el traspàs de poders, s'hi presenta acompanyat de Puigdemont i Carme Forcadell, però tots dos, en clau infantil, com si fossin nens petits. I és clar, els deixen a terra, sobre l'alfombra, i els donen unes peces del Lego perquè juguin i s'entretinguin, mentre els grans (Mas i el Rei emèrit) conversen a les butaques. ¡Ah! Tota una mossegada la de Polònia, en la línia de l'esquetx que ens havien fet prèviament, quan Mas, al seu despatx de la Generalitat, li diu a Puigdemont: «No toquis res, que potser torno. I no et preocupis, que jo ja t'aniré dient el que has de fer». O sigui, Polònia retrata la nova presidència com un simulacre tutelat, i dirigit, pel mateix Mas a l'ombra. Amb raó al final del programa Mas no s'acomiada com a personatge de Polònia. Els polacs no poden liquidar un personatge que ells mateixos retraten manant a l'ombra. Qui sí que s'ha acomiadat és Bruno Oro. ¡Ahh! El trobarem a faltar. La seva recreació d'Artur Mas no ha sigut una imitació. Ha aconseguit redimensionar el personatge amb tal profunditat que l'original mateix, el mateix Mas, a vegades semblava que estava imitant el seu sarcàstic i genial àlter ego |
|
|