El cap de setmana del 9 i 10 de gener d'enguany a Catalunya es va produir un autèntic miracle polític. Atès que els catalans tenim un caràcter força sofisticat, alguna vegada això té conseqüències avantatjoses. El que semblava impossible durant gairebé tres mesos es va poder consolidar satisfactòriament en unes hores. El partidisme eixorc, el personalisme estèril i el dogmatisme empobridor va donar pas a una fórmula de compromís sostinguda en grans dosis de savoir faire, generositat política i intel·ligència ideològica. La gran sorpresa d'aquesta concatenació d'esdeveniments tan accelerats va ser que el càrrec més important de Catalunya, el 130è president de la Generalitat, va recaure en la figura del batlle de Girona i president de l'Associació de Municipis per a la Independència, Carles Puigdemont i Casamajó.
Carles Puigdemont ha estat i és un gran patriota de pedra picada
Doncs bé, el ja president Puigdemont és una persona d'estil planer i directe nascut l'any 1962 al poble d'Amer, a la comarca de la Selva (interior i profunda). Carles Puigdemont i Casamajó ha estat i és un gran patriota de pedra picada, que un servidor va tenir la sort de conèixer personalment durant la dècada dels noranta del segle passat. El nou president de la Generalitat de Catalunya és un excel·lent periodista i publicista, que va començar de molt jove a treballar en El Punt, un Punt molt primerenc. Carles Puigdemont i Casajamó també va col·laborar en la revista en èuscar Argia en la Presència, El Punt Magazine de la Catalunya del Nord i, més endavant, va ser un dels fundadors de la magnífica revista, en la llengua de Shakespeare, Catalonia Today. Un punt i a part essencial de Carles Puigdemont, com a periodista i publicista, és el seu excel·lent treball d'investigació sobre Catalunya vista per la premsa internacional, cosa que es va concretar en el seu llibre d'abril de 1994: Cata... què? En relació amb aquesta obra, que m'ha ajudat molt a elaborar alguns articles, he d'esmentar que l'autor, l'actual primer mandatari de Catalunya, em va fer una dedicatòria, a Portbou, el 23 de maig de 1998. De fet, Carles Puigdemont, com a periodista, publicista i polític està molt vinculat al territori de les comarques gironines. A més considero que té un estil polític, independentment de la seva ideologia, molt gironí i gironista, la qual cosa pot ser un revulsió molt destacat en la política catalana actual. Ara espero i desitjo, malgrat que té molta feina, que el president Puigdemont ens vingui a veure més sovint a Portbou i a l'Alt Empordà.
