POLÍTICA
BARCELONA - 18 gener 2019 2.00 h

Detenció sota sospita

 Grande-Marlaska assegura que l’operació de la policia, amb 16 detinguts, la dirigia el jutge

 La Generalitat presentarà denúncia per detenció il·legal

 Els juristes posen en dubte la legalitat dels fets

JORDI ALEMANY - BARCELONA

La detenció després d’una ope­ració poli­cial de 16 per­so­nes dime­cres a les comar­ques giro­ni­nes pel tall de les vies del TAV de l’1 d’octu­bre del 2018 va ser “una ope­ració diri­gida per un jutge i coor­di­nada per un fis­cal”, segons va asse­gu­rar ahir el minis­tre de l’Inte­rior, Fer­nando Grande-Mar­laska.

El minis­tre, inter­pel·lat dues vega­des en com­pa­rei­xen­ces a les Canàries, va cen­su­rar que es posés en dubte “el fun­ci­o­na­ment de l’estat de dret”, i hi va afe­gir que el govern espa­nyol tenia “molt clara la sepa­ració de poders” i que els agents dels cos­sos de segu­re­tat hi eren per col·labo­rar i “com­plir les direc­trius del poder judi­cial”. Grande-Mar­laska va insis­tir en el fet que un jutge de Girona va obrir aques­tes diligències arran d’“un sabo­tatge” a les vies del tren d’alta velo­ci­tat i que els agents van fer les deten­ci­ons en fun­ci­ons de poli­cia judi­cial.

El mateix minis­teri havia comu­ni­cat que les deten­ci­ons –entre les quals hi havia les dels alcal­des de Celrà i Ver­ges– van ser a ini­ci­a­tiva de la poli­cia espa­nyola, tot i que pre­ci­sa­ven que “en tot moment” es va comu­ni­car l’ope­ració tant al jut­jat d’ins­trucció de Girona com a la fis­ca­lia. Una manera d’actuar, dei­xant l’ope­ració i la ins­trucció en mans dels agents poli­ci­als, que molts jut­ges pro­mo­uen perquè així no reben pres­si­ons direc­tes.

En aquest sen­tit, advo­cats dels detin­guts van expli­car que el jutge del jut­jat d’ins­trucció número 4 de Girona, que era el que estava de guàrdia el dia que es va fer l’ocu­pació de les vies, havia admès que era conei­xe­dor de les deten­ci­ons sense que ell les hagués orde­nat.

Denun­cia

El govern de la Gene­ra­li­tat havia anun­ciat al matí que pre­sen­ta­ria una denun­cia per “detenció il·legal” con­tra l’actu­ació poli­cial sense auto­rit­zació judi­cial en apli­cació de l’arti­cle 167 del Codi Penal, que cas­tiga tant el par­ti­cu­lar com el poli­cia que faci una detenció fora dels casos que auto­ritza la llei. Les quei­xes de l’exe­cu­tiu català per l’ope­ració poli­cial les va ento­mar la vice­pre­si­denta, Car­men Calvo, en la reunió que va man­te­nir amb el vice­pre­si­dent del govern, Pere Ara­gonès, i la con­se­llera de la Pre­sidència, Elsa Artadi.

Segons fonts de la Gene­ra­li­tat, li van dema­nar que no es por­tin a terme més “ope­ra­ci­ons indis­cri­mi­na­des sense ordre judi­cial”, però Calvo va res­pon­dre que la com­petència era del Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial i no del Minis­teri de l’Inte­rior. La comi­tiva cata­lana va tro­bar “inac­cep­ta­ble” la res­posta i va anun­ciar que dema­narà més expli­ca­ci­ons, entre aques­tes la de la dele­gada del Govern de l’Estat a Cata­lu­nya, Teresa Cuni­llera, al Par­la­ment. En aquesta línia, el por­ta­veu d’ERC a Madrid, Joan Tardà, també va sol·lici­tar dime­cres una com­pa­rei­xença de Grande-Mar­laska per donar expli­ca­ci­ons.

Deten­ci­ons il·legals?

L’advo­cat dels detin­guts, Benet Sale­llas, denun­ci­ava a Cata­lu­nya les irre­gu­la­ri­tats que hi havia hagut, argu­men­tant que eren “il·legals, il·legítimes, arbitràries i injus­ti­fi­ca­des” perquè no es com­plien els supòsits per fer-les sense ordre judi­cial pen­sa­des per a con­tex­tos de per­so­nes que són peri­llo­ses o quan hi ha risc de fuga.

El pre­si­dent del Con­sell de l’Advo­ca­cia Cata­lana, Ignasi Puig, i el del col·lec­tiu Drets, Sergi Blàzquez, coin­ci­dien en el fet que no eren jus­ti­fi­ca­bles les deten­ci­ons perquè no hi havia cap delicte fla­grant, una urgència o un supòsit de des­trucció de pro­ves que les jus­ti­fiqués. Per Blàzquez, si no hi havia ordre judi­cial, es trac­ta­ria d’una “detenció il·legal” i, si es demos­tra que ho havia orde­nat el jutge, també s’hau­ria pogut pro­duir “un abús de dret i des­pro­porció”, emma­ni­llant els alcal­des per noti­fi­car-los un pro­ce­di­ment. L’enti­tat ha plan­te­jat a alguns dels detin­guts la pos­si­bi­li­tat de pre­sen­tar una denúncia en un sen­tit o un altre quan s’escla­rei­xin els fets.

Puig també con­si­dera una “ano­ma­lia” les deten­ci­ons de per­so­nes públi­ques com ara els alcal­des amb poli­cies enca­put­xats quan el pro­ce­di­ment nor­mal és citar-les per diver­ses vies perquè es pre­sen­tin al jut­jat acom­pa­nyats del seu lle­trat. Per això li pre­o­cupa que al dar­rere no hi hagi la volun­tat de crear “alarma social o inti­mi­dar davant el judici més impor­tant de la democràcia espa­nyola”.

L’alcalde de Celrà, Dani Cor­nellà (CUP), ja va dei­xar clar ahir que no anirà a decla­rar davant del jutge després del que va qua­li­fi­car d’“espec­ta­cle diri­git a la premsa perquè la gent ho veiés i s’ate­morís”.

D’altra banda, diver­ses enti­tats soci­als han posat en marxa la pla­ta­forma Were­port per denun­ciar en l’àmbit inter­na­ci­o­nal la “vul­ne­ració de drets civils a l’Estat espa­nyol, al qual acu­sen “d’assem­blar-se a Tur­quia o Veneçuela.

O les detencions són il·legals o hi va haver abús de dret i desproporció
Sergi Blàzquez
PRESIDENT DE DRETS
Les detencions són il·legals, il·legítimes, arbitràries i injustificades
Benet Salellas
ADVOCAT DELS DETINGUTS
No sé si la voluntat de determinats cossos policials és crear alarma social
Ignasi Puig
PRESIDENT DEL CONSELL DE L’ADVOCACIA CATALANA
És una operació dirigida per un jutge i coordinada per un fiscal
Fernando Grande-Marlaska
MINISTRE DE L’INTERIOR

Human Rights i la butlla policial

La darrera anàlisi global sobre l’estat dels drets humans de l’ONG Human Rights al món torna a censurar, com ja va fer en un informe temàtic fet públic el 12 d’octubre del 2017, la butlla que van tenir els agents de policia durant el referèndum de l’1-O a Catalunya i censura que Espanya no hagi condemnat per ara cap agent per l’“excessiu ús de la violència”, i que, per contra, “25 líders independentistes fossin encausats per diversos delictes que van des de la rebel·lió fins a la malversació”. En l’apartat dedicat a l’Estat espanyol, que va presentar el director general de l’ONG, Kenneth Roth, també recorda la decisió del Tribunal Suprem (TS) de “confirmar una pena de presó contra un raper condemnat per enaltiment del terrorisme i injúries contra la corona”, en referència al cantant Valtònyc actualment resident a Bèlgica, on s’enfronta a una euroordre d’extradició. A més, també menciona el cas de Pablo Hasel i l’absolució de Casandra Vera per les seves piulades a la xarxa sobre l’assassinat de Carrero Blanco.