OPINIÓ
18 gener 2019 2.00 h

KEEP CALM

Un estat hostil

JOSEP MARIA FONALLERAS
Les deten­ci­ons de dime­cres a Girona mos­tren la cara més fosca d’un estat hos­til, colo­ni­a­lista, que menysté el català, deté de mati­nada i emma­ni­lla sense raó

Hi ha molta gra­ve­tat en tot el que va ocórrer aquest dime­cres a Girona. Un assumpte “de molta importància nega­tiva”, com diu el dic­ci­o­nari. O que “revela una extrema seri­e­tat”. Les deten­ci­ons de setze per­so­nes, sense ordre judi­cial, només a causa del cri­teri esta­blert per la poli­cia, sense que es donés cap de les cir­cumstàncies pre­vis­tes per la llei d’enju­di­ci­a­ment cri­mi­nal, són un acte greu, perquè, en si mateix, és una acció que denota l’existència d’una força ali­ena a les mínimes segu­re­tats que pro­por­ci­ona una ins­trucció i perquè atempta con­tra els prin­ci­pis democràtiques i ense­nya, amb evidència i amb pro­fun­di­tat, la trans­cendència dels moments que vivim.

Per­so­nes amb qui he par­lat o que m’han transmès els seus comen­ta­ris, no gens sos­pi­to­ses de cap fili­ació radi­cal ni impli­ca­des en la lluita inde­pen­den­tista, em diuen això: “Era del tot inne­ces­sari, ino­portú, fora de lloc, una malap­tesa extrema.” O això: “Era tècni­ca­ment dis­cu­ti­ble.” Ho trans­cric perquè no em vull dei­xar endur per l’emoció del moment, per l’escena que vaig viure quan un pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat de Girona em va venir a veure per expli­car-me com la poli­cia (sense iden­ti­fi­cació) l’havia arra­co­nat con­tra la paret men­tre dete­nia dos estu­di­ants just al davant de la Facul­tat d’Edu­cació i Psi­co­lo­gia. La sen­sació de neguit, de des­pro­tecció, de viure a mercè de la vel·leïtat d’uns agents que, com a molt, podien “pre­su­mir que no com­pa­rei­xe­ran (els detin­guts) davant l’auto­ri­tat judi­cial”. És el que diu la Lecrim, el marge que deixa a cri­teri de la poli­cia i que, aquest dime­cres, es va exem­pli­fi­car amb les deten­ci­ons que no sola­ment eren “inne­cessàries, ino­por­tu­nes, fora de lloc o tècni­ca­ment dis­cu­ti­bles”, sinó que ens ense­nya­ven la cara més fosca de l’estat. Un estat hos­til. Un estat colo­ni­a­lista. Ho dic amb una punta de tris­tesa (i amb molta dosi d’indig­nació), perquè no soc gens par­ti­dari d’atiar el foc. Però és la rea­li­tat. Un estat (els seus repre­sen­tants) que menysté el català, que deté de mati­nada, que emma­ni­lla sense raó.