OPINIÓ
18 gener 2019 2.00 h

DE REÜLL

Joc de miralls

ADELA GENÍS
La UE no va posar fre a Tur­quia ni ho farà ara a un estat mem­bre

Alcal­des detin­guts. Rapers con­dem­nats. Músics exi­li­ats. Pre­sos polítics. Apa­rells de l’estat que actuen de manera impune, amb la cara tapada, de mati­nada. Deten­ci­ons de foto­pe­ri­o­dis­tes. Objec­tiu: sem­brar la por. I com sem­pre sor­ti­ran aquells que s’omplen la boca d’equi­distància i que fins i tot reco­nei­xen ober­ta­ment que els polítics cata­lans no hau­rien de ser a la presó; però que actu­al­ment es gau­deix d’una bona salut democràtica. Amb actu­a­ci­ons com les d’aquesta set­mana l’Estat espa­nyol s’emmi­ra­lla en Tur­quia, on des de fa anys s’empre­so­nen músics, pin­tors, peri­o­dis­tes o defen­sors dels drets humans. També polítics. I el dipu­tat kurd Sela­hat­tin Demir­tas, que el Tri­bu­nal d’Estras­burg ja ha ins­tat que sigui posat en lli­ber­tat. Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal ha denun­ciat la situ­ació d’aquests pre­so­ners. L’estratègia que seguei­xen els apa­rells de l’estat és clara: sigui amb esca­mots para­mi­li­tars sor­tits de ves a saber on ata­cant ciu­ta­dans a ple dia o des­pen­jant ves a saber quins símbols a la nit. En el seu moment la Unió Euro­pea no va posar les línies ver­me­lles a Ankara amb la repressió. Tur­quia és un país poderós amb el qual es tenen impor­tants rela­ci­ons comer­ci­als. A més, en els últims anys s’ha allu­nyat de Brus­sel·les i l’interès per entrar al club euro­peu ja no és una pri­o­ri­tat. Europa no va posar el fre lla­vors i tam­poc sem­bla que ho hagi de fer ara, i menys, a un estat mem­bre.