El valor de les perifèries


 18/02/2016 00:42

Quan un anglès es trasllada a viure a Nigèria o Austràlia sap que quan torni, al cap d’uns anys, no li hauran canviat alguns referents que ja formen part de l’imaginari na­cional. Pot haver estat trenta anys a Nova Zelanda però si li ve de gust anar al Saint Martin’s Theatre de Londres podrà veure la La raterad’Agatha Christie, que s’interpreta ininterrompudament des del 6 d’octubre del 1952.

Tot transcorre en una casa de camp, Monkswell Manor, en la qual vuit persones queden atrapades per una nevada i es veuen embolicades d’alguna manera en un crim comès a Londres. La visió rural sobre els fets que passen a la capital és present també a The archers, la telenovel·la que s’emet per Radio 4 de la BBC que està en antena des de l’1 de gener del 1951. És la vida d’una família en un poble imaginari d’un comtat suposadament situat a les Middlands, a centenars de quilòmetres de Londres.

En els dos casos els intèrprets se succeeixen de generació en generació sense desvirtuar el relat originari. Londres és una gran metròpoli i els anglesos són uns paios universals, ­viatjats, que amb la molesta polzada de sentit de superioritat que exhibeixen ja en tenen prou. Però l’afecció per la terra i la visió rural de la vida no l’han perdut mai. La paraula landlord, atribuïda també al propietari d’un pis o d’una cabana al costat del Tàmesi, remarca aquest arrelament amb la ­terra.

Per descomptat que l’anglès expatriat durant anys escoltarà la mateixa sintonia de les notícies de la BBC i no li passarà pel cap que pugui trobar els cotxes circulant per la dreta. Londres és una ciutat amb aires imperials però no té un palau com el de Versalles que representa la icona més inqüestionable del centralisme polític, cultural i social de París.

Hi ha molta riquesa a la City de Londres, però els grans tresors pa­trimonials es troben també a les mansions dels camps que mai no van ser abandonats pels burgesos que van compatibilitzar la revolució industrial amb la seva afecció a les terres dels avantpassats.

Londres té una personalitat dispersa, oberta, que s’eixampla a tot el país, també a la llunyana Escòcia i a la més empobrida Gal·les. Disculpeu el llarg preàmbul, però era per destacar les ­diferències amb la capitalitat de Madrid, on es tendeix a tenir una visió única d’ Espanya. Aquesta percepció centrípeta causa un greu dany al que es considera la sacrosanta i indestructible unitat nacional. El Madrid d’avui, l’oficial, una ciutat amb tants encants i amb tantes persones de tracte assequible i exquisit, no sembla apreciar el valor d’altres mirades. Projecta la seva visió sobre els territoris, amb els seus tertulians habituals de portaveus, per crear un univers homogeni que no existeix. La riquesa està en la pluralitat i la varietat, en les visions alter­na­tives i distants de les perifèries.