Deriva secessionista


 18/02/2016 00:40

Que quedi clar que sóc dels que ­creuen que les forces sobiranistes podrien negociar amb intel·ligència la seva possible –i tan necessària per al PSOE– abstenció. De la mateixa manera que és evident que el sí a una investidura ha d’implicar acords de fons, i el referèndum és la mare de tots els pactes, crec sincerament que l’abstenció permet menys màxims i alguns suculents mínims. En qualsevol cas, no seria sobrera més intel·ligència estratègica en aquests moments on tot vot és clau, i personalment crec que, de moment, no n’anem sobrats, d’aquesta “intel·ligència”. Massa posició estomacal per acontentar els propis i poca puteria política per moure algunes peces a favor. Que el PSOE està en contra de l’autodeterminació, que no ens entén, que ens ha enganyat mantes vegades, que la Díaz i els barons i el parc juràssic sencer i bla-bla-bla, tot d’acord, però les negociacions sempre es fan amb els diferents i en general amb els adversaris, perquè per això se’n diu negocia­cions. I no, no crec que el sobiranisme estigui negociant bé les possibilitats polítiques que té la seva abstenció.

Dit això, la cosa se’m gira en contra tan bon punt Pedro Sánchez obre la boca. Perquè malgrat estar convençuda que és precisament amb les posicions enfrontades amb les que ens hem d’asseure a negociar, també és cert que la seva retòrica és tan caduca, tan frontista i tan cavernària amb el tema català que la cosa es fa difícil. Per descomptat em sembla obvi que Sánchez hagi de defensar la unitat d’Espanya, encara que entenc menys que el socialisme espanyol vagi en contra dels drets democràtics que defensen fins i tot les dretes europees. Però, encara que se situï en aquesta posició, és necessari utilitzar el llenguatge propi de les posicions més retrògrades del nacionalisme espanyol, estil parlar de la “deriva secessionista”, i la resta de llocs comuns propis dels guionistes de 13 TV?

El PSOE necessita amb urgència un nou diccionari, perquè el propi és tan arnós que, en qüestions centrals com aquesta, es confon amb el PP.

No hauria de ser propi del socialisme enfrontar-se al conflicte català com si fossin els de Génova i els seus adlàters del Constitucional, perquè això significa que el seu projecte d’Espanya es diferencia poc del de Felip V o Ferran VII, i aneu sumant. Estem parlant d’un conflicte de gran fondària, amb una dimensió ciutadana enorme i una sobrecàrrega de raons històriques, econòmiques i socials molt seriosa.

Qualsevol estadista –i en principi se suposa que un que vol ser president aspira a definir-se com a tal– hauria de tractar amb més rigor i amb una mica més de finor un problema territorial que és, ara com ara, el repte més seriós que tindrà sobre la taula. Creu que per la via de l’insult, el menyspreu i el menysteniment aconseguirà res?

Doncs li regalo la frase de Gabilon-do per anar pensant: “Catalunya és més lluny que ahir, però menys que demà”.