POLÍTICA
BARCELONA - 18 febrer 2017 2.00 h

Puigdemont: “La llei no ha de perseguir drets”

 El president defensa davant del ministre espanyol de Justícia que l'autodeterminació és legal i que sense independència judicial no hi ha estat de dret

 Catalá diu que no hi ha ningú per sobre la llei

GERARD ARTIGAS - BARCELONA

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el ministre espanyol de Justícia, Rafael Catalá, van coincidir ahir en la celebració de Sant Raimon de Penyafort, patró dels advocats, en la sessió solemne que l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICUB) va organitzar a la capital catalana, on els dos dirigents se les van tenir arran de la politització de la justícia i de la persecució de l'independentisme. L'acte es va desenvolupar amb normalitat i les autoritats ­–també hi havia la ministra de Sanitat, la catalana Dolors Montserrat–­ es van saludar amablement, fins i tot amb abraçades. En arribar, però, a l'hora de la clausura, Catalá i Puigdemont van aprofitar la tribuna per dir la seva sobre la situació política i judicial en què viu immersa Catalunya.

Catalá va apel·lar a l'estat de dret i al respecte a la llei tot recordant als advocats presents al Palau de Congressos que la defensa d'aquest estat de dret és “una missió” que comparteixen amb els poders de l'Estat. “Cap de nosaltres està per sobre de la llei”, va reivindicar, i va recórrer a la Constitució, l'Estatut i els tractats de la Unió Europea per defensar el respecte a la legalitat. Tot citant Joan Miró, va rebutjar que la diversitat dins l'Estat espanyol sigui un problema, però va avisar que pot convertir-s'hi “quan s'actua al marge de l'ordenament jurídic”.

El va replicar a continuació Puigdemont, que va cloure la trobada, etzibant-li que “la llei ha de perseguir delinqüents, però no pot perseguir drets”, i va aprofitar el reconeixement que l'ICAB feia a col·legiats fa 25 i 50 anys per recordar que mig segle enrere “el divorci no era legal, però era un dret democràtic”, situació que es vivia fa uns anys amb el matrimoni entre persones del mateix sexe. En resposta al ministre i al seu discurs partidari de protegir l'estat de dret, el president català va emplaçar els representants polítics a conservar la independència judicial, en una clara referència als contenciosos polítics entre l'Estat i la Generalitat arran del procés independentista que han acabat als tribunals. “Faria bé tothom qui té responsabilitats, també nosaltres, de procurar que hi hagi independència judicial, perquè sense independència judicial no hi ha justícia i sense justícia no hi ha estat de dret”, va resumir.

Així, va animar els advocats a seguir treballant per defensar els interessos de la ciutadania i drets que poden ser posats en qüestió, com ara l'assistència sanitària universal, l'accés al subministrament energètic, la llibertat d'expressió i el dret a l'autodeterminació, i va aprofitar que el col·lectiu va recriminar al ministre en diverses ocasions durant l'acte la implantació de l'IVA en els serveis dels advocats d'ofici de torn per retreure-li que les taxes judicials recapten 60 milions d'euros a Catalunya que se'n van a les arques de l'Estat i no retornen, la qual cosa va arrancar un sonor aplaudiment dels assistents.

Oportunitat perduda

El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, havia insistit al migdia que l'executiu estatal està obert a parlar amb la Generalitat, però va retreure que el gabinet de Puigdemont no anés a la Conferència de Presidents del gener, una “ocasió magnífica”, segons Méndez de Vigo, perquè el president català exposés les seves preocupacions. Amb tot, va garantir que si hi ha trobada entre Puigdemont i Rajoy es podran abordar 45 dels 46 punts que el president va traslladar-li l'abril del 2016.

El problema és quan s'actua al marge de l'ordenament jurídic
Rafael Catalá
MINISTRE ESPANYOL DE JUSTÍCIA
Sense independència judicial no hi ha justícia, i sense justícia no hi ha estat de dret
Carles Puigdemont
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
Hem de fer un esforç per transmetre que Espanya és un estat de dret que funciona
Íñigo Méndez de Vigo
PORTAVEU DEL GOVERN ESPANYOL

Suïssa, disposada a parlar amb l'Estat

ACN

El govern suís està disposat a parlar de “democràcia directa” amb l'executiu estatal. Així ho assegura en una carta en què sosté que, en el marc dels contactes regulars que manté amb el govern espanyol, sempre s'ha mostrat obert a dialogar amb l'Estat i a abordar la seva experiència en la creació del cantó del Jura dels anys 70, que es va fer mitjançant referèndums.

Suïssa, però, es declara “plenament” respectuosa amb la sobirania de l'Estat i evita posicionar-se sobre el procés català. Aquesta és la segona vegada que el govern helvètic respon a interpel·lacions de diputats sobre Catalunya; la primera va ser el 4 de novembre del 2015, quan aleshores el govern federal va invertir els termes i va situar en primer pla el respecte a la sobirania espanyola i el caràcter “intern” de la problemàtica catalana.

El delegat del govern a França i a Suïssa, Martí Anglada, creu que la resposta de Suïssa és una “evolució”, tot i que “lenta', però Anglada la va subratllar perquè ara el govern federal helvètic destaca “l'ànim de voler parlar amb el govern espanyol sobre democràcia directa”.