POLÍTICA
GIRONA - 18 abril 2019 2.00 h

MONTSE BASSA

 

CANDIDATA AL CONGRÉS D'ERC A GIRONA

“L’objectiu és la independència, no que surtin els presos”

 “Les circumstàncies m’han portat aquí. Però me n’alegro, que hagi estat així”

 “La decisió no em fa respecte, i no és ingenuïtat. La repressió espanyola no ens fa por”

 “No hi ha xecs en blanc, però cal posar el diàleg al davant de tot”

ANNA PUIG - GIRONA
Posar-te al davant dels que han apli­cat el 155 i mirar-los als ulls, no des de la ràbia sinó des de la lluita, ha de ser més pro­fitós
Ser cap de llista tam­poc acaba sent un salt tan gran. És una evo­lució natu­ral. Tots els fami­li­ars hem aca­bat sent molt acti­vis­tes
L’opor­tu­ni­tat de par­lar de temes que afec­ten els giro­nins s’haurà d’obli­gar. Per això neces­si­tem tenir un bloc majo­ri­tari

Ger­mana de la con­se­llera Dolors Bassa, sosté que els fami­li­ars dels pre­sos no poden fer res més que seguir amb l’acti­visme.

S’ima­gi­nava fa un temps que faria una entre­vista com a can­di­data al Congrés?
Evi­dent­ment que no. Però tam­poc és un salt molt gran. Acaba sent una evo­lució natu­ral. Tots els fami­li­ars hem aca­bat sent molt acti­vis­tes. I he pres la decisió per dife­rents motius. Bàsica­ment, gràcies a la gent, que sem­pre hi és i que t’enco­mana ener­gia. A part, la con­fiança me l’han fet els matei­xos pre­sos. Intento anar al Suprem sovint perquè és el moment que podem estar amb ells. I par­lar de temes polítics amb la Dolors, l’Oriol, en Raül... És un luxe. I a Madrid també hi he fet bons amics, com ara Car­les Mundó i Joan Ignasi Elena. Entre uns i altres t’aca­bes deci­dint. I sobre­tot ho faig per la meva ger­mana, que m’ha ani­mat des del prin­cipi.
Què li diu?
Quan em van fer la pro­posta ja ho havien par­lat abans amb ella. I ho vaig tro­bar un detall molt humà per part d’Esquerra. Jo no ho volia deci­dir sense la Dolors. També vaig voler reu­nir-me amb la gent que ha estat al Congrés. Perquè no només és llui­tar con­tra la repressió, també és la feina que s’hi fa per defen­sar el benes­tar dels giro­nins i giro­ni­nes. I vaig par­lar amb la Teresa Jordà, en Joan Mar­gall i tots els com­panys. El cap de set­mana vaig anar amb la Dolors i al final vam dir que sí. Està molt con­tenta i vol que em dedi­qui al cent per cent a la cam­pa­nya. Estan tan can­sats d’estar a la presó que desit­gen que siguem un bloc fort per posar pressió al PSOE i forçar-lo al diàleg.
Amb el que ha patit la seva família, la decisió fa res­pecte o es pren amb més deter­mi­nació?
No em fa gens de res­pecte, i no ho dic des de la ingenuïtat. La repressió espa­nyola no ens fa gens de por. A casa meva fa molt temps que tenim consciència política. Hem patit aquesta repressió, i no només amb la Dolors. El nos­tre germà també va ser jut­jat i empre­so­nat. I els fills de la Dolors també estan molt poli­tit­zats. Som una família amb un ADN molt clar. Per tant, no em fa res­pecte. És un orgull.
Si no fos la ger­mana de la Dolors Bassa, segu­ra­ment no seria can­di­data. Algú pot con­si­de­rar que és poc mèrit.
Un bon polític no és necessària­ment el que fa molts anys que s’hi dedica. Ha de ser una vocació, has de voler repre­sen­tar la veu del poble. És una mica l’evo­lució que he anat fent fins ara i per això faig el pas. I és evi­dent que les cir­cumstàncies m’han por­tat aquí. Però aquesta és la rea­li­tat i me n’ale­gro, que hagi anat així.
Entenc, però, que en el seu cas haurà de fer un esforç per con­te­nir les emo­ci­ons. Hi haurà temes que la toca­ran de ple.
Molts em toca­ran direc­ta­ment, però són els que després fan sor­tir el meu jo inte­rior, les ganes de llui­tar. Posar-te al davant dels que han apli­cat el 155 i mirar-los als ulls, no des de la ràbia sinó des de la lluita, crec que ha de ser molt més pro­fitós i impac­tant. Has d’arri­bar molt més que no pas aquell que ho diu perquè surt en un pro­grama elec­to­ral.
Per tant, no creu que sigui un peatge el fet que no tin­gui experiència política?
El que tinc clar és que no vaig sola al Congrés, estaré dins un grup par­la­men­tari molt cohe­si­o­nat i amb un equip tècnic molt bo. I no són per­so­nes des­co­ne­gu­des per mi, al con­trari. Els dipu­tats i els sena­dors sem­pre han estat al nos­tre cos­tat a Madrid. I per­so­nal­ment tinc experiència en el món docent i també en la gestió. En aquests àmbits crec que he desen­vo­lu­pat prou bé les meves capa­ci­tats. I si no em veiés capaç no hau­ria dit que sí.
Què hi vol anar a defen­sar, a Madrid?
Tinc molt clar que bàsica­ment hi vaig a defen­sar tres motius. El pri­mer, el diàleg i les urnes davant la repressió. El segon, ser la veu dels giro­nins perquè hi ha molts temes que fa dècades que s’incom­plei­xen de manera fla­grant. L’ideal seria que fóssim inde­pen­dents, amb estruc­tu­res d’estat i que no calgués pas­sar per Madrid. Però ja que encara no ho som, no podem dei­xar d’exi­gir millo­res. I el ter­cer motiu és l’objec­tiu final, que això només sigui un trànsit cap a la inde­pendència.
Quan parla de defen­sar els interes­sos dels giro­nins, a què es refe­reix?
A Madrid agafo el roda­lies per anar a Alcalá de Hena­res. Els trens són pun­tu­als i tot va per­fecte. Fa certa ràbia. La xarxa fer­roviària cata­lana és una pri­o­ri­tat. I què es pot dir de l’N-II? En quinze anys només s’ha exe­cu­tat un 13% del que estava pla­ni­fi­cat. Cal bata­llar pel port de Palamós i tants altres temes. El que impacta són les dades dels pres­su­pos­tos. En els que no es van apro­var hi havia pres­su­pos­tat un 26% menys per a les ter­res giro­ni­nes que en els comp­tes del PP, que ja és dir!
I hi haurà opor­tu­ni­tat de par­lar de tot això o només hi haurà un sol tema?
L’opor­tu­ni­tat s’haurà d’obli­gar. Si fa tant que aquests temes no s’han solu­ci­o­nat és perquè no teníem prou pes. Encapçalo la can­di­da­tura d’ERC perquè vull col·labo­rar per tenir un bloc majo­ri­tari i també em vull enten­dre amb la resta de repre­sen­tants giro­nins.
Què pot supo­sar l’entrada de Vox?
Cal que el bloc d’esquer­res sigui majo­ri­tari per fer un mur con­tra el fei­xisme. El millor, però, és no par­lar d’ells. Els fami­li­ars els patim al judici i sem­pre diem que és millor igno­rar-los. El pri­mer dia ens van incre­par. I vam ser capa­ces que no ens afectés. Al Congrés faré el mateix.
I s’ha de pac­tar amb el PSOE per evi­tar que la dreta entri al govern?
La paraula pac­tar és molt forta. D’entrada no hem de mar­car cap línia ver­me­lla i hem de posar el diàleg al davant de tot. No tenim cap ganes de fer un pas enrere, és evi­dent. No hem arri­bat aquí per donar un xec en blanc. Però tam­poc posa­rem cap línia ver­me­lla. L’objec­tiu final és la inde­pendència, no que sur­tin els pre­sos.
Impacta que ho digui vostè.
Hi ha gent que em diu: “Una altra Bassa pot anar a la presó.” No em fa por. I no és valen­tia. Estic segura que qual­se­vol per­sona faria el mateix. Quan fa tant que a casa teva es parla de república, un cop et recu­pe­res de la pata­cada, del que tens ganes és de no ren­dir-te. I com més gran és la repressió més ganes tens de sor­tir-ne. No és valen­tia, és sen­tit comú. Si et passés a tu no et que­da­ries al sofà.
Mol­tes vega­des ha dit que les pre­ses polítiques són les grans obli­da­des.
I tant, i no puc abai­xar la guàrdia. Els mit­jans, i sé que no és amb mala fe sinó que són tics periodístics, esmen­ten Soto del Real i no Alcalá-Meco. És cert que passa menys que al prin­cipi, però també és mèrit de totes les que hi hem llui­tat. Aquesta vena femi­nista no la dei­xaré mai.

Mestra vocacional amb esperit activista

Montse Bassa i Coll (Torroella, 1965) és llicenciada en filosofia i lletres, diplomada en professorat d’EGB i mestra de català. Ha treballat en diferents centres públics, combinant la docència i la direcció. També ha dirigit el Centre de Formació d’Adults de Figueres i ha gestionat el centre de suport de l’Institut Obert de Catalunya. Ara forma part de l’equip del Camp d’Aprenentatge d’Empúries. És una de les fundadores de l’Associació Catalana pels Drets Civils, impulsada per familiars dels presos polítics.