Material de campanya

“Men­tre dieu que bus­queu el con­sens, cons­pi­reu; men­tre invo­queu la salus Repu­bli­cae, tre­ba­lleu per minar-la; men­tre us pre­sen­teu hàbil­ment com a per­se­guits, ten­diu pèrfi­des xar­xes per col­pe­jar subreptícia­ment adver­sa­ris i ene­mics.” Això ho va escriure Marc Tul·li Ciceró en una de les epísto­les per les quals, jun­ta­ment amb els seus dis­cur­sos i trac­tats de retòrica, se’l con­si­dera un dels autors més impor­tants de la lite­ra­tura clàssica. La crítica és per­fec­ta­ment vigent i algú hi podria tro­bar paral·lelis­mes amb mol­tes situ­a­ci­ons del pre­sent. També man­te­nen la seva uti­li­tat els con­sells per a can­di­dats que el seu germà, Quint Tul·li Ciceró, va reco­llir al bre­vi­ari de cam­pa­nya Com­men­ta­ri­o­lum Peti­ti­o­nis al segle I abans de Crist. Ciceró con­vi­dava els can­di­dats a cen­trar-se en un doble objec­tiu: obte­nir l’adhesió dels amics i el fer­vor popu­lar.

L’obra de Quint Tul·li Ciceró ha estat ree­di­tada i forma part de les lec­tu­res impres­cin­di­bles per als qui es dedi­quen a la política, tant dels que for­men part de les llis­tes com dels que dis­se­nyen les cam­pa­nyes, però els seus con­sells sem­blen haver cai­gut en l’oblit. Ben cert és que els can­di­dats que es pre­sen­ten a aques­tes elec­ci­ons s’estan esmerçant a acon­se­guir l’adhesió dels amics, fins al punt que la majo­ria han començat per envol­tar-se de fidels adu­la­dors i han eli­mi­nat aquells que els podien fer ombra o que podien lide­rar una crítica. A més a més estem assis­tint a una cam­pa­nya per a con­vençuts en la qual els mis­sat­ges es diri­gei­xen al bloc d’elec­tors habi­tu­als. Amb dis­cur­sos tan com­par­ti­men­tats no és estrany que algu­nes enques­tes apun­tin ja un repunt de l’abs­tenció en aques­tes elec­ci­ons. La pro­xi­mi­tat s’assem­bla cada cop més a l’endogàmia i el que es detecta, almenys fins ara, és una renúncia majo­ritària a des­per­tar el fer­vor popu­lar del qual par­lava Ciceró. Marc Tul·li Ciceró es va haver d’enfron­tar a sis rivals en el seu objec­tiu de ser esco­llit mem­bre del Senat de Roma. Entre els adver­sa­ris, als quals final­ment es va impo­sar, hi havia tirans i popu­lis­tes. Lluny de mime­tit­zar-se amb ells, va seguir els con­se­lles del seu germà i va apro­fi­tar cada una de les oca­si­ons en què va par­lar en públic com si en cada moment se li estigués fent un judici públic en què hagués de demos­trar el seu talent. Que ho va acon­se­guir ho demos­tra no només el seu èxit elec­to­ral, sinó el fet que la seva figura ha gua­nyat reco­nei­xe­ment i dimensió amb el pas del temps.

Quan s’ha arri­bat a l’equa­dor de la cam­pa­nya d’aques­tes elec­ci­ons a les Corts espa­nyo­les, el can­di­dat a la ree­lecció és l’únic pre­si­den­ci­a­ble que sem­bla en con­di­ci­ons de des­bor­dar les pre­vi­si­ons que reco­llien les enques­tes quan va començar la cursa elec­to­ral. Tant és així que ha començat a modi­fi­car la seva estratègia i ha apu­jat el to del seu mis­satge con­tra l’inde­pen­den­tisme, con­vençut que no neces­si­tarà els seus vots a par­tir del dia 28. Sánchez vol sem­brar la idea que no hi haurà cap altre can­di­dat amb pos­si­bi­li­tats de ser inves­tit i que cada escó que sumi el PSOE serà una quota menys a pagar d’hipo­teca. Ha estat capaç de con­ver­tir en una for­ta­lesa una de les debi­li­tats per les quals una part del seu elec­to­ral tra­di­ci­o­nal li havia girat l’esquena.

Inde­ci­sos. Si hi ha una carac­terística d’aques­tes elec­ci­ons que recu­llen també totes les enques­tes és l’alt nom­bre d’inde­ci­sos: elec­tors que encara no han deci­dit el seu vot o que afir­men que es reser­ven l’opció de repen­sar-ho fins a l’últim moment. Ja ho deia Quint al seu germà Marc, que si acon­se­guia el suport dels inde­ci­sos, aquests li dona­rien un suport més entu­si­asta que qual­se­vol altre elec­tor. Per gua­nyar nous suports, els con­sells de germà eren, entre d’altres, ali­men­tar les espe­ran­ces dels més joves, adu­lar els elec­tors per acon­se­guir la seva sim­pa­tia i pro­me­tre’ls fins i tot allò que no puguis com­plir. Quint Tul·li Ciceró també acon­se­llava sobre com convèncer un ene­mic: jus­ti­fica davant dels que has per­ju­di­cat, fes-los veure que si et brin­den la seva amis­tat els podràs aju­dar en el futur, i davant dels que sense motius no t’apre­cien, dedi­cat a allu­nyar-los els sen­ti­ments d’hos­ti­li­tat fent-los algun favor. Pot­ser tot això esti­gui reser­vat per a la recta final de la cam­pa­nya.