El carnaval de la Sra. Balletbò

18/05/15 02:00 QUIM TORRA
Volem millorar tant
que aspirem a acabar
el que la Transició
no va ser capaç de fer: aspirem a deixar
enrere el franquisme
Altres articles de l'autor

Fa un parell de diumenges, l'exdiputada i membre icònica del PSC Anna Balletbò era entrevistada al digital Crónica Global. En un moment determinat, i en la pregunta de com veia el procés, la Sra. Balletbò va afirmar: “Ahora ha bajado un poco. Hace un par de años, cuando iba por Bruselas, preguntaban: «¿Qué pasará?» Y les contestaba: «Nada.» Y no se lo creían. Cuando les decía «esto va de broma», no lo entendían. Es que la gente normal no comprende cómo han podido montar este carnaval y que muchas de las personas que lo organizaban no se lo creían. Que es lo que, desgraciadamente, pasa.”

La Sra. Balletbò pertany a aquella condició de socialistes catalans que se senten còmodes al costat de simpatitzants de Ciutadans i altres unionistes per l'estil. Fa pocs mesos, en un acte organitzat per Federalistes d'Esquerra, i després d'escoltar Carlos Villarejo, un altre gran federalista, deixava anar a Albert Rivera: “Aquí t'estimem, Albert, aquí et respectem, Albert!”

Uns mesos més enrere, en una altra entrevista a El Periódico, de Joan Tàpia, afirmava: “Si algú plantegés a Europa el dret d'autodeterminació de Catalunya s'arriscaria que l'enviessin a una revisió mèdica. I per aquest motiu el sobiranisme català ha inventat el dret a decidir, un concepte autòcton, suggestiu i una mica confús, però presentable i amb les seves raons de ser. Com a dret a negociar i acordar un nou estatus o encaix, a pactar, és clar. Com a dret a una decisió unilateral d'independència, em sembla impossible. Aquí i en qualsevol democràcia europea.”

Bé, hem passat de la revisió mèdica al carnaval, i vés a saber a on més ens enviarà, la Sra. Balletbò, però en el fons, el quid de la qüestió és que ella continua vivint en el seu món de la Transició, com si aquí no hagués passat res, com si pensés que el poble de Catalunya no és propietari del seu futur, ni té dret a plantejar-se'l tranquil·lament, normalment, lliurement.

Per què no deixem estar els carnavals i les revisions mèdiques i ens posem a debatre què li convé més a Catalunya, Sra. Balletbò? Què els anirà millor, als nostres fills, si gestionem els recursos que ara no gestionem però sí que produïm o si els continua gestionant l'Estat espanyol? Tindrem per a ells una educació millor si som independents? Podrem construir-nos les infraestructures que ara no tenim o paguem amb peatges? El català serà reconegut com una llengua europea més? Per què hem d'acceptar la gàbia de la Transició?

El país s'ha mobilitzat per donar-se una oportunitat de millorar. Tots, no només uns quants. De fet, volem millorar tant que aspirem a acabar el que la Transició no va ser capaç de fer: aspirem a deixar enrere el franquisme i a constituir-nos en una república. Sí, la mateixa aspiració que tenien els socialistes catalans als anys trenta, quan Rafael Campalans afirmava: “Tenim un principi substantiu: el de la llibertat total i absoluta de Catalunya.” Mentre Serra i Moret, per la seva banda, escrivia: “Espiritualment som separats, antagònics, […] ens proclamem socialistes catalans i a la vegada els primers defensors de la independència de Catalunya.”

Ni en nom del socialisme ni en nom de la democràcia té vostè cap dret per negar-nos el nostre a votar sobre si volem o no ser independents. Defensi que vol continuar essent espanyola, em sembla magnífic, però no ens negui el dret a decidir què volem ser els altres. Com deia el mateix Olof Palme, i vostè és la presidenta de la fundació que porta el seu nom a Catalunya: “Democracy is an exacting system of government. It demands respect for others. One cannot force a system of government upon a nation from outside. The people must have the right to decide over their own destiny. It therefore pressupposes national right of self-determination.” Ho va dir en un discurs sobre Vietnam, però cal que no ho oblidem cada cop que algú nega als catalans
el dret a decidir per ells mateixos el seu futur. Respecte per la democràcia, tan sols això.

Darrera actualització ( Dilluns, 18 de maig del 2015 02:00 )