POLÍTICA
BARCELONA - 18 maig 2017 2.00 h

JxSí divideix el vot i el ple insta el govern a acusar CDC

 ERC i l'oposició voten a favor de la proposta sobre el cas Palau que, de manera inèdita, tots els grups accepten incloure ‘in extremis' en el ple

 El PDeCAT s'absté i apareix una altra divisió a JxSí

EMMA ANSOLA - BARCELONA

El cas Palau ha obert una altra escletxa dins el grup parlamentari de Junts pel Sí. I, a més a més, i de manera inèdita, el ple del Parlament va votar a favor de forçar el reglament de la cambra per poder debatre i aprovar el mateix dia dues propostes presentades per Catalunya Sí que es Pot i la CUP.

L'objectiu dels repectius textos era, aquesta vegada, instar l'executiu de Carles Puigdemont, com a membre del Consorci del Palau de la Música, a votar a favor que aquest òrgan acusi CDC del desviament de fons públics. Una votació que s'ha de fer el 23 de maig, data en què es reunirà el consorci a proposta de l'Ajuntament de Barcelona, un altre soci de l'ens conjuntament amb el govern espanyol representat pel Ministeri de Cultura.

Les dues resolucions van obtenir el vot afirmatiu de tots els grups de l'oposició mentre que els diputats que donen suport al govern es van dividir un cop més. ERC feia avinent el seu malestar i se sumava a l'oposició (103 vots) per reclamar al govern un canvi de posició, mentre que els exconvergents (30 vots) optaven per l'abstenció. Paradoxalment, tots dos grups apel·laven a la lleialtat amb el govern i el Parlament per justificar el seu vot.

La nova polèmica entre els socis de govern té el seu origen en el dia abans del ple, dimarts passat, en la reunió de l'executiu, quan no es va aconseguir un consens unànime respecte al paper que el govern havia de jugar dins el Consorci del Palau de la Música i es va optar perquè fos el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras els que enllesteixin un acord que després va ser traslladat per la portaveu Neus Munté. D'aquesta manera es feia públic que el govern no faria marxa enrere i reiterava la decisió de no acusar CDC pel cas Palau. El govern també es reservava el dret de reclamar fins a l'últim euro “quan hi hagués sentència ferma”.

El PDeCAT va traduir aquesta posició expressada per Munté en una abstenció en el ple; no així els republicans, per als quals l'acord no era unànime en el si del govern ni tampoc no s'havia acordat la referència a disposar de sentència ferma per actuar. Tots els membres de l'executiva d'ERC, reunida ahir abans del ple, es decantaven pel sí en la votació en el ple.

Tanmateix, les diferents interpretacions de l'acord entre Puigdemont i Junqueras donaven lloc a retrets recíprocs de deslleialtat entre els dos grups. Apareixia una altra divisió i certa indignació dels diputats del PDeCAT, que acusaven ERC de “desautoritzar” el seu líder mentre que els republicans apel·laven a la coherència del partit respecte a la seva trajectòria de lluita contra la corrupció.

Ara caldrà esperar a la reunió del consorci del 23 de maig i, si finalment el govern fa cas del mandat del Parlament i vira de posició per acusar CDC. Això sempre que, i de manera excepcional, els magistrats del cas Palau donin més temps per fer-ho. A la reunió també hauran de ser-hi presents representants de l'Estat, que en la darrera reunió del consorci van deixar l'Ajuntament de Barcelona en minoria per demanar l'acusació de CDC.

L'estiba i el cas Palau

Puigdemont va negar en seu parlamentària les acusacions de la CUP, que feien referència a l'existència d'un “pacte secret” entre el PDeCAT i el PP que ha de permetre avui al Congrés l'aprovació del nou decret del govern sobre l'estiba, gràcies a l'abstenció dels exconvergents, a canvi que el govern de Rajoy afavorís la decisió de no acusar CDC amb la no assistència a la darrera reunió del consorci.

Puigdemont va defensar el decret de l'estiba perquè és “bo per al bé comú” i les noves reformes permeten arribar “a acords parcials amb cada port”. La CUP li recordava que els treballadors hi estan en contra perquè comporta precarietat laboral i retreia al president que mesos abans del referèndum mantingui una dinàmica d'autonomisme i peix al cove.

LA DATA

23.05.17
reunió
del Consorci del Palau de la Música en què es podria decidir de nou si s'acusa o no CDC pel cas Palau.

Desenredant el cas Palau

MAYTE PIULACHS

Els polítics s'han empatxat de postureig en el cas Palau. La Generalitat podia haver acusat Convergència d'usar el Palau de la Música per cobrar comissions il·legals de Ferrovial des de sempre. Així ho va fer la Diputació de Barcelona, i amb un escrit d'acusació presentat al jutjat el 19 de juny del 2015, que el seu president, el convergent Salvador Esteve, va fer retirar un mes després, amb un peu fora de l'ens.

A punt d'acabar-se el judici, el govern dels comuns de l'Ajuntament de Barcelona proposa ara que la Generalitat pugui rebre els 6,6 milions que el fiscal assegura que CDC va cobrar de manera il·legal, diners que, si és condemnada, ha de tornar i que aniran al fons de decomís estatal. És una mesura excepcional (amb l'únic precedent del cas Malaya), en què primer cal que el Consorci del Palau acusi CDC, un fet que el govern de Junts pel Sí, simulant divisió, ja ha dit que no farà. L'ideòleg és Joan Llinares, que va aixecar tot el cau de Millet. El 26 de maig, el lletrat de la Generalitat té l'última oportunitat per demanar l'acusació de CDC. El govern tampoc pot enredar més i dir que quan hi hagi condemna ja exigirà responsabilitats. El consorci ja les demana, i el retorn dels 6,6 milions és una pena no una responsabilitat civil.