POLÍTICA
BARCELONA - 18 maig 2017 2.00 h

“Estem en guerra democràtica”

 L'exconseller avisa que no hi haurà un dia D “en què passarà tot” sinó que el xoc ha començat i “durarà temps”

 “Catalunya ha fet bé de no ser a la comissió d'experts del finançament”

XAVIER MIRÓ - BARCELONA
Casasnovas dubta si el plebiscit serà efectiu. Per Homs, depèn dels vots

L'exdiputat del PDeCAT al Congrés i exconseller inhabilitat per organitzar la consulta del 9-N, Francesc Homs, va advertir a l'independentisme que no hi haurà un dia D “en què passarà tot” perquè el xoc polític i institucional amb l'Estat espanyol ja ha començat: “Hem declarat la guerra democràtica a Espanya. Ja hi som. No té marxa enrere.”

Ho afirmava ahir en un nou debat del cicle organitzat per l'entitat Moment Zero i El Punt Avui, en què també hi va prendre part l'economista i jurista Guillem López Casasnovas. Homs va fer una crida a assumir que la “guerra democràtica” ja ha començat i va advertir que “durarà temps”, per la qual cosa recomana a l'independentisme no perdre's en debats de jugades d'estratègia ni en càlculs de minimització de riscos ni en defugir el conflicte i que es concentri en els punts forts: “El cost-benefici és extraordinàriament beneficiós per a nosaltres. Això no vol dir que sigui fàcil. Però aquest conflicte obert no permet fer una cosa i la contrària alhora. No hi ha tercera via ni agenda oculta possibles.”

Inhabilitar 30 polítics

L'exconseller defensa que l'Estat espanyol té “inhabilitat” el gran poder coercitiu que havia tingut sempre: la violència. Segons ell, si pogués usar la violència repressiva com en altres moments històrics, l'independentisme ho tindria malament però, en canvi, “per la inhabilitació de 30 polítics el poble de Catalunya no deixarà de reivindicar el dret d'autodeterminació que vol el 80% de la població”.

Homs recorda que el Parlament català només ha estat obert quan a Espanya hi ha hagut democràcia: “El Parlament espanyol sempre ha estat obert. Al Congrés hi ha penjats els retrats de tots els presidents, també els franquistes, i allà ningú es ruboritza.” Segons ell, la fortalesa de l'Estat espanyol és que afronta el conflicte amb Catalunya com una “guerra convencional”, on estan disposats a “fer trampes i joc brut”, mentre que a Catalunya “la pròpia paraula conflicte ens atabala”, hi afegeix; una debilitat, per ell, comprensible tenint en compte que “Catalunya ha perdut totes les guerres”.

‘Minicop' d'estat al PSOE

Segons ell, una mostra de la “decadència” del sistema polític espanyol és que “per investir Rajoy no han dubtat a carregar-se una de les tres potes de la Transició”, que per Homs són la corona, el partit de dretes i el partit d'esquerres. Des d'aquesta visió, apunta que l'exsecretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va ser víctima “d'un minicop d'estat encobert”.

Amb la vista posada en les primàries del PSOE de diumenge, en què Pedro Sánchez intenta recuperar la secretaria general del PSOE, Homs i López Casasnovas apunten visions diferents de les conseqüències. Per l'exconseller, “no canviaria res des de la perspectiva catalana” perquè creu que el PSOE està condemnat a ser una força minoritària com el Pasok grec. La hipòtesi d'Homs és que, permetent la investidura de Rajoy, el PSOE s'ha quedat sense el seu tret d'identitat política: “fer fora la dreta”.

Per López Casasnovas, hi ha dirigents del PP que prefereixen que guanyi Sánchez “perquè es trenqui l'equilibri” parlamentari que manté la governabilitat dèbil de Rajoy. La conseqüència serien eleccions anticipades i una nova victòria més àmplia del PP, segons aquesta teoria.

Preguntat pel paper del Banc d'Espanya en la gestió de la banca espanyola amb perjudicis com la sortida a borsa de Bankia, qui va ser conseller independent de l'organisme regulador diferencia entre responsabilitat pública i penal. Casasnovas defensa que no hi ha responsabilitat penal perquè els errors del governador i el vicegovernador es van cometre “per ideologia, no per lucre personal”, però admet que “es va fer fatal amb vista a la responsabilitat pública i no es va estar a l'alçada de la situació dels bancs”. Tampoc la Generalitat va tenir “prou múscul” per vigilar la situació de les caixes catalanes i actuar, “tot i que veure sí que es podia veure”.

Nou finançament fallit

López Casasnovas creu que el govern català ha fet bé de no participar del debat sobre la reforma del finançament “vista la dinàmica de la comissió d'experts” en què ell participa com a representant del govern balear. Preveu que serà molt difícil aconseguir un règim comú molt més obert que l'actual, en què Catalunya té “poca capacitat fiscal i pateix tot l'anivellament”. Com a màxim, apunta, es pot aconseguir que el document reculli un annex en què el govern balear faci una proposta més propera a la del País Basc. Sobre l'argument del president del PP català, Xavier García Albiol, segons el qual la Generalitat no podrà pagar les pensions en una Catalunya independent, l'economista afirma que produeix un “somriure” entre els experts perquè Catalunya té més capacitat de crear llocs de treball, més productivitat i tipus impositius més alts que no pas la resta de l'Estat, és a dir, condicions millors per poder pagar les pensions.

Diferències pel plebiscit

L'economista menorquí va resignar-se a la celebració d'un referèndum unilateral “si no hi ha altres alternatives”. Ell, confessa, ha signat el manifest del Pacte Nacional pel Referèndum perquè dubta del resultat d'un plebiscit no pactat: “És un problema de credibilitat. No veig la virtualitat del referèndum si no té reconeixement internacional.”

En canvi, Francesc Homs defensa que el reconeixement internacional dependrà de la xifra de votants: “Els milions de persones és el que et donarà reconeixement. Si som 200.000 no tindrem ni titulars de premsa.”

Respecte a la pregunta de què fer si el referèndum es prohibeix i no hi ha urnes, l'exconseller recorda que ja està prohibit i que la consellera de Governació, Meritxell Borràs, afronta una querella per convocar un concurs per poder adquirir-les. Però “no concebo que no hi hagi urnes”, hi afegeix. D'altra banda, Francesc Homs defensa el valor simbòlic de la conferència del president Puigdemont, el vicepresident Junqueras i el conseller Romeva a Madrid: “És molt important fer-la. Té un valor simbòlic extraordinari.”