El corredor que necessitem i no volen


18/06/2016 01:24

El corredor mediterrani és una infraestructura vital per a tot l’Arc Mediterrani. També per al conjunt de l’Estat. Perquè, en efecte, és per on circula el gruix de les exporta­cions. És la principal porta d’entrada i sortida de mercaderies. És, en definitiva, una via que respon a la lògica econòmica i, clarament, al servei de l’economia productiva.

Més encara, el corredor mediterrani respon al sentit comú, a l’eficiència, a la prosperitat econòmica, a una inversió de recursos amb retorn. Però té un greu problema, des de la històrica visió de desenvolupament radial de les infraestructures a Espanya, que ha esdevingut insalvable a la pràctica. I el seu problema és, sens dubte, polític. I és que, si se’ns permet l’expressió desenfadada, no passa per Madrid, sinó que passa de Madrid. Aquí hi ha el problema de la seva execució. El Govern espanyol no ha impulsat mai cap infraestructura que no servís per vertebrar l’Estat a partir d’un nòdul de quilòmetre zero situat a la Puerta del Sol. L’Estat ha consumit recursos ingents per crear una gran capital en el que era un erm geogràfic, i si molt ha convingut, a costa de perjudicar també la Meseta, centrifugant tota la riquesa amb finalitats estrictament polítiques.

Tant és si aquesta via juga a favor del conjunt de l’economia, tant és si tots els agents econòmics i socials coincideixen que és bàsica, tant és si Europa ho beneeix i ho té clar, el problema és que només passa per Andalusia, Múrcia, el País Valencià i Catalunya. I aquesta anomalia ha fet que quedés permanentment ajornada encara que fos en detriment del conjunt de l’economia espanyola.

Amb els anys, i davant la contundència de les evidències, tant el PP com el PSOE han acabat incorporant el corredor mediterrani, perquè no fos dit, junt amb altres hipotètics recorreguts, com l’anomenat corredor central. Però a l’hora de la veritat les seves gestions anaven sempre encaminades a impulsar un determinat corredor i oblidar-se del possible i necessari, amb una obstinació digna d’estudi, ja que un i altre cop era la mateixa Unió Europea la que advertia i recordava que el corredor central era inviable pel seu alt cost i perquè el mercat havia dibuixat i consolidat una determinada via de pas de les mercaderies de la Península cap a Europa.

La veritat, sens dubte, és que no s’ha fet el corredor mediterrani senzillament perquè el Govern espanyol sempre l’ha ignorat i no ha estat mai cap prioritat. Perquè en la presa de decisions del Govern espanyol sempre ha prioritzat la política per sobre de l’economia a partir d’un centralisme furibund que ha fonamentat la mateixa idea d’Espanya. Avui la decepció és constatar que les noves forces polítiques també arrosseguen aquesta rèmora, que neixen empeltades de la mateixa idea vuitcentista d’Espanya. És, de fet, una profunda decepció que evidencia fins a quin punt l’Espanya radial segueix llastant el mateix futur d’Espanya i el seu desenvolupament.