OPINIÓ
ESCRIPTOR - 18 juny 2017 2.00 h

TRIBUNA

Impudor

PONÇ FELIU - ESCRIPTOR
“ La Sala d’Apel·lacions de l’AN està destinada a convertir-se en un filtre formidable

S’ha dit que una de les característiques del poder practicat amb mentalitat imperial, és no només exercir-lo, sinó fer-ho ostentosament, amb descarada i descarnada exhibició, fent palès que aquest poder no té límits, ni tan sols els que imposa el més elemental pudor.

El govern del PP ens n’ha ofert un tast, d’aquest poder, mitjançant la creació d’un òrgan judicial que tindrà gairebé la darrera paraula, entre altres matèries, en les causes per corrupció. Em refereixo a la recentment creada Sala d’Apel·lacions de l’Audiència Nacional, destinada a convertir-se en un filtre formidable de nombrosos processos, no només dels jutges d’instrucció, sinó també de la Sala Penal de la mateixa Audiència Nacional.

La Sala la componen tres magistrats, dels quals dos correran per ella gairebé amb el carnet del PP penjant, com arracades, de cada orella. El tercer pot ser que només en porti una, d’arracada. En efecte, els tres magistrats d’aquesta sala són Concepción Espejel, com a presidenta, i Enrique López i Eloy Velasco. A aquest darrer se li ha aplicat allò de “la patada hacia arriba”, per la qual cosa deixarà de molestar, ja que era l’instructor dels casos Púnica i Lezo (pa part, s’ha de dir també que fou el director general de Justícia de la Generalitat valenciana en temps de Zaplana). Pel que fa a Enrique López, ha escrit molt temps una columna setmanal a La Razón; fou tertulià habitual en les televisions més ultradretanes de Madrid, va participar en més de 50 seminaris de la FAES, és gran amic dels antics ministres Mitchavila i Trillo; va entrar al CGPJ a proposta del PP i al Tribunal Constitucional – del qual va haver de dimitir en ser enxampat conduint borratxo– també a instàncies del PP. Les seves vinculacions amb aquest partit ocuparien no la resta de l’article, sinó el diari sencer.

Pel que fa a Concepción EspejEL, n’hi ha prou de recordar que per a Dolores de Cospedal és “mi querida Concha”, que també fou vocal del CGP a proposta del PP i etcètera, etcètera, etcètera.

En el cas Gurtel tant Espejel com López foren recusats per les acusacions populars i el M. Fiscal; recusacions acceptades per la Sala Penal de l’AN.

Ara d’aquesta Sala en seran els seus superiors tots dos, gràcies a la seva designació per a aquesta nova i crucial sala d’apel·lacions.

Davant la barbaritat d’aquests nomenaments, Jutges per a la Democràcia ha dit que “és una mostra més de les intencions per part de responsables polítics de controlar el Poder Judicial”. I un fiscal del TS ha manifestat, horroritzat, que “no crec que la intenció política de controlar la justícia hagi estat des del 1978 tan grollerament evident”.