OPINIÓ
18 juny 2017 2.00 h

LA CRÒNICA

Salta com un cangur en llibertat

DAVID MARCA

Tal com el text de les últimes notícies amb el projecte i realització del referèndum, estic més que segur que no s’havia publicat mai, ni res que s’hi assembli. El president no s’arronsa ni un bri, tot i que les amenaces fetes públiques del Gobierno, per mitjà dels dos portaveus, Rajoy i la vicepresidenta Santamaría, són molt importants i d’un abast sense límits. Ells, públicament, en cap moment han parlat de forces públiques i de l’exèrcit, però ho donen a entendre amb les seves expressions. Fa setmanes que s’han adonat que el president Puigdemont és imparable, sigui el que sigui i passi el que passi. En tota la llarga història de la lluita dels catalans per la independència no havia sorgit un líder semblant. No se’l pot titllar de temerari, perquè res del que fa ho és. És valent i en cap moment es llança al buit. Tot el que diu, el que es farà, els mitjans que mourà i les interpretacions que la pròpia assessoria jurídica del govern li fa, totalment professionals, són les que ell proclama constantment. Hi ha cops que de la mateixa llei o el reglament adjunt per posar-la en solfa, les interpretacions castellana i catalana s’assemblen talment ho fan els ous i les castanyes. Les incerteses de les interpretacions de les lleis són les que obren nous camins, en circumstàncies prou delicades, tal com la que ens ocupa. El president no treballa sol ni que ho sembli. Europa i més i tot més lluny resten encuriosits per on són capaços d’arribar.

Les vuit mil taules i urnes necessàries per a l’acte de dipositar les paperetes del referèndum, 32.000 cadires per als voluntaris que atendran les urnes i altres treballs que comporta un acte democràtic semblant. El president diu que seran necessaris 70.000 voluntaris per portar a terme el procés. En les votacions governatives habituals potser sí que mouen una xifra semblant de funcionaris estatals. Puigdemont ha dit que aquests no seran forçats en absolut a participar-hi. Al seu moment s’obrirà una borsa per apuntar els voluntaris –funcionaris i altres– per portar a bon terme un acte d’una naturalesa semblant, sense ajuda governamental de cap mena. Ho diuen i ho repeteixen constantment els líders confrontats. Puigdemont n’ha pres bona nota i ell obra en conseqüència: s’ha de dir que no ha estat cap sorpresa.

Poden passar moltes coses d’ací a l’octubre, en què s’ha fixat oficialment l’acte del referèndum. Que el govern espanyol canviï de parer, ni pensar-ho. Que el PP i tota l’altra dreta nacional, inclosa la franquista que encara resta viva afluixin, encara menys. No és d’esperar addicions estatals europees.

En les declaracions que han seguit a les valentes visites del president es podria aplicar aquella expressió que ho defineix prou bé. Diu així: “Ni lo uno ni lo otro, sinó todo lo contrario.” No ens abassegaran, ostres.