Notes sobre un moment crucial

La Vanguardia en català | 18/07/2015 - 00:00h


Fernando Ónega


S'equivoca qui pensi que el reiniciat procés català cap a la independència és una pura reedició dels anteriors. És diferent en tot. En les formes, perquè arrenca d'una deformació de les eleccions autonòmiques per convertir-les en plebiscit. En el contingut, perquè assenyala el camí per proclamar la sobirania nacional de Catalunya. En els agents que hi intervenen, perquè el full de ruta va ser exposat per primera vegada a Sa Majestat el Rei, encara que hagi estat per una filigrana d'agenda. En els promotors, perquè funcionen com una sola persona i una sola llista. I en la intenció, perquè les paraules de Mas i Junqueras indiquen que van de debò. Fracassaran o no, però entenen aquesta fase del procés com la gran oportunitat per crear l'Estat català. Junqueras parlava ahir a Onda Cero d'Espanya, del Rei i dels assumptes espanyols com si parlés "de Suècia o de Noruega".

De cara al desenllaç del procés, les ­coses es poden desenvolupar així. Si Mas les convoca, hi haurà eleccions. Guanyarà la llista unitària folgadament, perquè ho anticipen les enquestes, és la que treballa el vot i té davant un panorama de partits decadents o de resultat imprevisible. No és probable, per tant, que la idea d'Espanya surti enfortida de les urnes. Si la llista unitària assoleix la majoria absoluta, es podran en marxa les accions legislatives previstes. I serà en aquell moment quan entrarà a examen el que va dir Rajoy: "No hi haurà independència de Catalunya".

D'on treu el president del Govern aquesta seguretat tan contundent? Del ja assajat en els desafiaments anteriors: de l'aplicació de la llei, els recursos al TC i l'anul·lació de les normes aprovades al Parlament. En aquell moment xocaran la intenció de Junqueras ("procurem colar-li gols a l'Estat") i l'Estat mateix, obligat a defensar la seva integritat. S'acosten tempestes jurídiques que poden arribar als tribunals internacionals. El govern central passarà a ser el govern de l'advocacia de l'Estat. No sabem si s'acosten conflictes d'ordre públic entre la societat més agitada i les forces de ­seguretat.

Judici provisional. 1.- Felip VI no és que vulgui la unitat de l'Estat, és que la representa. És la seva funció constitu­cional i és irrenunciable. 2.- La solució Rajoy frena o endarrereix el procés, ­però no resol el conflicte, com no l'ha ­resolt fins ara. 3.- El diàleg per a l'útil ­encaix de Catalunya és ara mateix impossible, però serà l'assignatura pendent. 4.- El programa de Mas i Junqueras és dèbil i peca d'una ingenuïtat impròpia de senyors tan sòlids i solvents. Sona a intent de mantenir alta la moral secessionista decaiguda després de l'última enquesta del CEO. 5.- No hi ha documentació sobre les conseqüències de la secessió i no ofereix un projecte d'informació ciutadana. Com que aquestes conseqüències seran greus, ocultar-les darrere de l'eufòria de la desconnexió, no em sembla el millor exemple d'honradesa. I 6.- L'independentisme torna a anar per davant de l'Estat, però, com ­Rajoy, no descarto que desemboqui en malenconiosa decepció.