POLÍTICA
Londres - 18 juliol 2015 2.00 h

L'SNP vol treure toxicitat a la idea d'independència

 El partit dissenya un pla per bastir aliances al Regne Unit per no generar hostilitat en un nou referèndum

 Admet implícitament que hi va haver errades de comunicació sobre el que suposaria la secessió, en la campanya del 2014

QUIM ARANDA

El Partit Nacional Escocès (SNP) acaba el curs polític a Westminster marcant-se un objectiu clar per a la represa de setembre: explicar millor a la resta del Regne Unit que l'aspiració secessionista que encapçala, a la qual no renuncia tot i que ara roman congelada, no suposa cap amenaça per a la resta de les home nations que formen l'Estat britànic, Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord, ni tampoc per a Irlanda. Cap amenaça ni en termes econòmics ni en altres aspectes. De fet, és tot el contrari.

El líder de l'SNP als Comuns, Angus Robertson, ha posat els membres del nombrós grup parlamentari (56) deures concrets per a les vacances. Es tracta de dissenyar una estratègia conjunta per bastir noves aliances a les illes britàniques, entre la classe empresarial i la societat civil, amb l'esperança de restar toxicitat a la paraula independència.

Així, l'SNP pretén començar a consolidar les bases per al que semblaria, a mitjà termini, del tot inevitable: la convocatòria d'un segon referèndum. Una consulta que només es podria tirar endavant sempre que l'SNP renovés la majoria absoluta a la cambra d'Edimburg en les eleccions del maig vinent.

De fet, les enquestes publicades després dels comicis generals del 7 de maig auguren que els independentistes millorarien els resultats del 2011. El darrer sondeig els atorga entre 71 i 72 diputats, tres més ara que fa quatre anys, en la banda alta.

En la carta que Robertson ha adreçat als parlamentaris amb els deures es llegeix: “Tenim una oportunitat sense precedents per construir vincles i promoure l'entesa a Anglaterra, Gal·les i Irlanda, tant al nord com al sud. Hi ha un desig real a les nostres nacions d'aprendre més sobre els significatius canvis polítics que tenen lloc a Escòcia. I també hi ha una tremenda bona voluntat cap a l'SNP i la primera ministra, Nicola Sturgeon. L'SNP té molt a dir a Westminster, i és rellevant per als nostres veïns, incloent-hi la nostra oposició a l'austeritat i la promoció de millors connexions de transport.”

La necessitat d'explicar-se més i millor a la resta del Regne Unit és, a la pràctica, l'assumpció d'un doble fracàs. Segons l'SNP, durant la campanya del referèndum del 2014 “no es va persuadir la societat civil fora d'Escòcia [dels beneficis de la independència], cosa que es va convertir en una hostilitat des de tot l'espectre polític” unionista. La reacció de les grans companyies, la immensa majoria amenaçant amb l'Harmagedon si guanyava el sí, va ser molt simptomàtica. També la pressió de Downing Street.

El pla de divulgació està dissenyat “per fomentar una visió més benigna del partit. Es tractaria de mostrar a la resta del Regne Unit que ara pot ser positiu treballar junts i que també ho podria ser fer-ho en un futur”, encara que Escòcia aconseguís algun dia la independència.

Però el text de Robertson indica, implícitament, un altra causa de l'hostilitat que va despertar el projecte independentista. Seria la personalitat de l'aleshores primer ministre, Alex Salmond. No en va, destaca que hi ha una “tremenda bona voluntat” cap a Nicola Sturgeon, bona voluntat que Salmond, un personatge molt més tibat que la seva successora, no despertava ni desperta al sud de la frontera. I si es prenen com a referència els dos debats electorals televisats per a tot el Regne Unit que va protagonitzar Sturgeon durant la passada campanya, Robertson no va gens desencaminat. Robertson es va referir a aspectes concrets de les iniciatives que l'SNP pot prendre més enllà d'Escòcia, com ara l'establiment de llaços amb les cambres de comerç del nord d'Anglaterra, per aliar-se i pressionar per a la construcció de línies fèrries d'alta velocitat.

Significa, tot plegat, que el partit canvia d'estratègia i que abandona la tradicional política de no intervenció en els afers que no afecten directament a Escòcia? En part, com s'ha vist aquesta mateixa setmana, sí (vegeu peça de la pàgina següent). I, en part, també, és admetre una realitat evident. Escòcia pot esdevenir un dia un estat independent però els seus veïns continuaran sent els mateixos que ara.

LES FRASES

Tenim una oportunitat sense precedents per construir vincles
i promoure l'entesa
a Anglaterra, Gal·les
i Irlanda
L'SNP té molt a dir
a Westminster, incloent-hi la nostra oposició a l'austeritat
Angus Robertson
LÍDER DE L'SNP ALS COMUNS

Tossudes enquestes

La convocatòria d'un segon referèndum dependrà primer de si la possibilitat s'inclou o no en el programa de govern de l'SNP pels comicis del 2016 i del resultat electoral. Quan falten deu mesos per a les eleccions, les enquestes garanteixen la majoria absoluta a l'SNP. Però la mateixa demoscòpia continua insistint que el sí encara no se situa clarament per davant a l'hora de votar entre esdevenir independents o romandre al Regne Unit. De fet, 6 de cada 10 escocesos consideren que fer un segon referèndum abans de 10 anys és una insensatesa. L'SNP ha d'administrat molt bé els temps si no vol cremar la segona i, possiblement, última oportunitat massa d'hora. O això, o potser hauria d'esperar molt més que una dècada.