Front Únic Antijaponès

José Rodríguez de la Borbolla acaba d’introduir una imatge potent en el debat públic: el Front Únic Antijaponès. L’expresident de la Junta d’ Andalusia planteja que populars i socialistes aparquin les seves diferències per concentrar-se en la derrota del “desafiament” sobiranista català. Per subratllar la càrrega estratègica de la seva proposta, Rodríguez de la Borbolla, home apassionat per la història de la Xina, ha triat una metàfora maoista en un article recent al diari El País: “Ara únicament cal repetir el que va fer Mao Zedong el 1937, davant la invasió japonesa de la Xina: va impulsar el Front Únic Antijaponès, aliant-se amb Chiang Kai-shek, i va deixar per més endavant la seva guerra civil contra el Kuomintang. Primer l’atacant de la Nació i després l’adversari de classe. Doncs això: ara, a Espanya, un front unit constitucional, sense matisos ni idees de bomber”.

Rodríguez de la Borbolla és, segons la meva opinió, el dirigent més genuí del socialisme andalús. Descendent d’un llinatge de la Restauració (el seu besavi Pedro Rodríguez de la Borbolla Amozcótegui de Saavedra va ser ministre del rei Alfons XIII), educat en els jesuïtes, estudis universitaris a Itàlia, sòlida formació intel·lectual i una enorme lleialtat al PSOE, malgrat la seva defenestració el 1990 –exigida per Alfonso Guerra i concedida per Felipe González en vigílies de l’ Expo de Sevilla–, va ser un dels estrategs del “nosaltres no serem menys” del 1980, l’impuls andalusista que va donar peu a la igualació autonòmica. Pepote, com l’anomenen col·loquialment a Sevilla, és l’únic expresident de la Junta que no s’ha vist embolicat en cap escàndol. És el cap més ben moblat de l’entorn de Susana Díaz. Des de fa unes setmanes, presideix el comitè director del PSOE d’ Andalusia, principal òrgan directiu entre congressos.

Front Únic Antijaponès. Aliança nacionalista per fer front a l’invasor estranger. Carai! Hi ha metàfores que les carrega el diable. D’altres, Maquiavel. Aquesta sembla inspirada per Lin Biao, l’home que dirigí l’ Exèrcit Popular d’ Alliberament. Un bon estrateg. Una vegada nomenat número dos del règim comunista, es va oposar a l’acostament als Estats Units i va començar a conspirar contra Mao. Descoberta la maniobra, va intentar fugir a l’URSS. L’avió es va estavellar a Mongòlia, per falta de combustible, segons la versió oficial.

Les metàfores poden ser la plasmació simbòlica d’un pensament profund. La visualització dels independentistes catalans com a “estrangers” és un recurs retòric perillós que ja ha estat emprat per altres autors. La concessió de l’estatut d’“estrangeria” a una posició política que ha arribat a tenir el suport electoral del 48% dels catalans és, en el pla narratiu, el pròleg de la independència. No sé, José Rodríguez de la Borbolla, si Mao Zedong, astut fill de pagesos ben situats, aprovaria un estratagema que pot conduir a l’enfortiment de l’adversari. No seria millor tractar-los com a compatriotes i acceptar que som a l’interior d’una gran batalla política, pacífica i civil, que versa sobre el repartiment del poder a Espanya, una vegada amortitzats els justificants emocionals de la transició?

Front Únic Antijaponès. Potser és un altre l’objectiu de Lin Biao: lligar de mans i peus Pedro Sánchez, deixar-lo sense marge per a altres aliances a partir del 2 d’octubre, ofegar-lo a Catalunya i empenye’l al definitiu fracàs com a secretari general del PSOE. A Sevilla estan pensant en la segona mort de Pedro Sánchez.