PUNT DIVERS
OLOT - 18 octubre 2016 2.00 h

Contraatac de la jutgessa amonestada pel català

 La titular del jutjat número 2 d'Olot, Ana María Caballero, presentarà recurs al CGPJ a través del lletrat Enrique Arnaldo, exvocal del poder judicial i investigat en la causa contra Jaume Matas

TURA SOLER - OLOT

Ana María Caballero Muñoz, la jutgessa d'Olot doblement amonestada per la seva desconsideració envers l'ús del català, no accepta el càstig (amonestació) que li va imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i ha decidit demanar la seva exoneració al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), on presentarà recurs. El recurs el presentarà, segons ha avançat el portal de notícies jurídiques Confilegal, a través del lletrat madrileny Enrique Arnaldo Alcubillas, exvocal del CGPJ i catedràtic de dret constitucional. Es dóna la circumstància que l'advocat de la jutgessa amonestada va ser investigat i va haver de declarar com a imputat pel cas Palma Arena davant les sospites que l'expresident del govern balear Jaume Matas havia fet servir el bufet d'Arnaldo (Estudios Jurídicos y Procesales) pel blanqueig de diners, concretament d'uns 50.000 euros que li van pagar per serveis d'assessoria. Enrique Arnaldo ha estat escollit per defensar la jutgessa d'Olot a través de l'Associació Professional de la Magistratura (APM), a la qual pertany Ana María Caballero.

Arnaldo basarà el seu recurs contra l'amonestació en el mateix vídeo de la vista oral que les lletrades Montserrat Vinyets i Marta Alsina van presentar en la seva queixa i que va servir al TSJC per amonestar-la.

La primera enganxada lingüística la van tenir en la sessió del dia 15 de març, durant un judici de faltes, quan Caballero va dir a Alsina que en tres anys era l'única advocada que li havia causat problemes amb la llengua i que considerava que era un afer de mala cortesia si ella, que coneixia les dues llengües, li parlava en la que sabia que ella no entenia. Les lletrades defensaven el seu “dret” a expressar-se en català i la jutgessa indicava que ella no en tenia l'“obligació”. Les lletrades van recordar a la jutgessa que tot el procediment era en català i ella va respondre que el català escrit l'entenia però parlat, no. Les lletrades van optar per canviar de llengua i continuar en castellà per no perjudicar el client amb una suspensió, però el judici es va acabar suspenent perquè Caballero pogués calibrar si decretava la prescripció del cas, tal com li va demanar la lletrada Vinyets. No va decretar la prescripció i es van tornar a veure les cares el 24 de maig, en una sessió que fonts judicials han comparat amb un gag dels germans Marx. La jutgessa va optar per nomenar intèrpret del català al castellà un funcionari del jutjat d'Olot que va resultar que no sabia traduir moltes expressions catalanes i que es passava l'estona preguntant “com es diu això en castellà?”. I el judici tampoc es va poder cloure perquè no hi va comparèixer el denunciant ni tampoc una testimoni que l'acusació considerava cabdal, però que les defenses consideraven que no s'havia d'admetre perquè no apareixia en tot el procediment. Les advocades del denunciat van considerar que la jutgessa les havia perjudicat per animadversió per l'enganxada lingüística en no arxivar el cas davant la incompareixença del denunciant i llavors van optar per presentar la recusació de Caballero per jutjar el cas d'una falta de lesions durant un partit de futbol.