El següent pas de Puigdemont

El següent pas de PuigdemontCarles Puigdemont a la concentració d’ahir a la plaça Sant Jaume (Rafa Garrido / ACN)
18/10/2017 02:44

L’última partida entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy s’acaba demà a les 10 hores. L’interval que s’han atorgat els dos presidents aquests dies només haurà servit per carregar-se de raons de cara a convèncer els seus de les decisions que prendran ben aviat. El president de la Generalitat considera que ja ha fet el màxim gest a què podia arribar per propiciar l’obertura d’un diàleg amb el Govern central i que ha consistit en un anunci retòric de declaració d’independència acompanyat d’una petició d’entrevista a Rajoy. Per la seva banda, a la Moncloa interpreten que s’han comportat amb prou generositat i paciència donant l’oportunitat a Puigdemont de retractar-se i, per tant, d’eludir la intervenció de l’autonomia catalana. A partir de demà, si cap imprevist no ho evita abans, entrem en una altra fase del conflicte, més virulenta.

La intenció de Rajoy és clara. Iniciar els tràmits per a l’activació de l’article 155 de la Constitució, el “botó nuclear”, en el sentit de la seva funció dissuasiva, que en aquest cas no ha servit de gaire. Però el Govern del PP no accelerarà els terminis. S’intentarà donar temps perquè la pressió sobre Puigdemont per part dels sectors més moderats de l’independentisme, així com dels empresaris que ja pateixen les conseqüències nocives de la inestabilitat política, facin el seu efecte i acabin convencent el president que l’única sortida és la convocatòria d’unes eleccions a Catalunya. Aquestes demandes són de pes, però no és probable que Puigdemont sucumbeixi. Per als líders de l’independentisme, i en particular per al president, haver arribat tan lluny per acabar abruptament amb una simple i plana convocatòria d’eleccions autonòmiques seria una rendició en tota regla, de manera que s’ estudien altres escenaris.

L’opció que ara mateix és sobre la taula –i que podria variar tenint en compte la fluïdesa amb què discorren els esdeveniments en aquesta etapa del procés sobiranista– és esperar que Rajoy anunciï amb totes les seves conseqüències l’aplicació de l’article 155. Llavors Puigdemont respondria amb una declaració unilateral d’independència ( DUI), però no com la de dimarts passat, sinó que aquesta vegada es proclamaria sense perífrasis retòriques ni sotmesa a suspen­sions de cap mena. Tot i això, tampoc no arribaria a tenir efectes pràctics immediats perquè, tot seguit, Puigdemont convocaria unes eleccions constituents. Alguns consellers pressionen perquè la DUI es voti, cosa que implicaria penalment a tots els diputats, però no està decidit.

Aquest és l’escenari que ara hi ha sobre la taula, tot i que pot canviar. Fa uns dies també es va estu­diar proclamar la DUI en una assemblea de càrrecs electes (alcaldes i diputats) fora del Parlament, però no sembla que la proposta hagi prosperat. La DUI i les eleccions constituents són, de fet, l’aplicació del full de ruta amb què Junts pel Sí i la CUP van iniciar la legislatura. Aquesta decisió permetria a Puigdemont presentar-se de manera airosa davant el moviment independentista com el líder que ha culminat el mandat que li va ser encomanat quan
va substi­tuir Artur Mas, i també permetria convocar eleccions. Malgrat que Puigdemont es veiés sotmès després a un procés penal per la declaració d’independència, la situació política es desbloquejaria amb la crida a les urnes.

El setembre del 2015 les elec­cions catalanes van ser presentades per l’independentisme com a plebiscitàries. Caldria veure si el Govern de ­Rajoy assumiria com unes autonòmiques el que Puigdemont presentaria com unes eleccions constituents, amb la promesa intrínseca que el nou Parlament sorgit de les urnes tindria com a comesa principal en cas de majoria sobiranista l’elaboració d’una constitució catalana.

Mentrestant, l’equip de Rajoy treballa des de fa dies en la seva execució i seria una intervenció de la Generalitat sense embuts. Però com que l’article 155 és territori ignot, està en qüestió si ­permetria arrabassar al president de la Generalitat les competèn­cies per convocar ­eleccions.

De fet, si Puigdemont opta per seguir aquesta via podria pro­duir-se un solapament entre la convocatòria electoral i l’aplicació del 155. Aquest últim pas, al seu torn, reactivaria les mobi­litzacions al carrer. La presó provisional dictada per als líders de l’ ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ja va suscitar ahir una nova mostra del poder de convocatòria d’aquestes dues organitzacions, però els plans que s’han dissenyat durant els últims mesos per part de l’ Estatdel procés inclouen una fase de més intensitat de les protestes.

Activada l’operació per intervenir l’autonomia catalana, l’independentisme es mobilitzarà per “defensar les institucions”. La idea que s’ estudia és la d’una protesta gandhiana, és a dir, de resistència passiva, que podria centrar-se a “protegir” els edificis simbòlics de l’autogovern català i que, depenent de la reacció del Govern central, alguns vaticinen que podria donar lloc a escenes similars a les que es van viure l’1 d’octubre.

En declaracions anteriors al seu empresonament, Jordi Sànchez ja va insistir en la necessitat de mantenir una “mobilització permanent”, però sobretot que es desenvolupi sense violència. És una de les màximes preocupacions dels líders de l’independentisme, començant pel ­president Puigdemont. Les simpaties internacionals que hagi pogut atreure el moviment en aquest temps han sorgit gràcies al seu caràcter massiu i pacífic. Si ­això es trenca, l’independentisme perdria la carta de la imatge ex­terior.

Demà a les 10 hores expira un termini, però en realitat tot just comença una nova fase del conflicte que tot fa pensar que no remetrà precisament durant les pròximes setmanes.