OPINIÓ
18 novembre 2018 2.00 h

El diàleg s’ha de construir pas a pas

La pri­mera tro­bada de l’ano­me­nat “espai de diàleg”, cele­brat diven­dres, va con­cloure de la manera més pre­vi­si­ble: amb una foto­gra­fia i poques con­cre­ci­ons. La qual cosa no vol dir que la cimera de par­tits con­vo­cada pel pre­si­dent Torra a instàncies del grup par­la­men­tari del PSC no tin­gui la seva rellevància. La tro­bada, en què a més del govern van par­ti­ci­par repre­sen­tants dels grups de JxCat, ERC, Cata­lu­nya en Comú i el PSC, és en si mateixa, en l’actual situ­ació d’excep­ci­o­na­li­tat que viu el país, una fita a tenir en compte. Encara més si mal­grat les abis­mals diferències de posi­ci­ons podem par­lar d’un con­sens de mínims sobre l’existència d’un con­flicte polític que cal resol­dre per vies polítiques i de la volun­tat per noves reu­ni­ons.

La com­ple­xi­tat de la situ­ació política i la repressió des­fer­mada per l’Estat no per­met augu­rar solu­ci­ons ni fàcils ni ràpides. L’escep­ti­cisme sobre la cimera és, doncs, lògic. Però va reu­nir dues ter­ce­res parts de la repre­sen­tació sobi­rana dels cata­lans al Par­la­ment. Una àmplia majo­ria que posa més en evidència les incom­pren­si­bles absències de Cs, el PP i la CUP, espe­ci­al­ment Ciu­ta­dans com a grup majo­ri­tari, cada cop més aïllat en la seva estratègia de pura con­fron­tació política i tensió social. El PSC ha fet un pas impor­tant accep­tant la reunió i tren­cant el mono­li­tisme del bloc del 155, mal­grat que no hagi reco­ne­gut l’error que va supo­sar el seu suport a la nefasta mesura. Però ha de tenir pre­sent que, per difícil que sigui, el punt de con­sens ha d’impli­car que totes les pro­pos­tes puguin ser plan­te­ja­des democràtica­ment als ciu­ta­dans, tant la seva de reforma esta­tutària i cons­ti­tu­ci­o­nal com la majo­ritària en la soci­e­tat –i en la cimera de diven­dres–, que no és cap altra que el dret a l’auto­de­ter­mi­nació.