OPINIÓ
18 novembre 2018 2.00 h

FULL DE RUTA

Però, cap a on anem?

JORDI GRAU
Toca pre­gun­tar-se no només on som ara, sinó cap a on anem i què estem dis­po­sats a fer per arri­bar-hi. I és aquí el dilema. Per par­ti­dis­mes no hi ha uni­tat d’acció

L’his­to­ri­a­dor Joa­quim Nadal, que ho ha estat tot en el món de la política muni­ci­pal i naci­o­nal, fa dotze pro­pos­tes al final del seu lli­bre Cata­lu­nya, mirall tren­cat per sor­tir del labe­rint. El labe­rint és el procés i les pro­pos­tes de Nadal tenen el sen­tit comú que va carac­te­rit­zar el per­so­natge durant la seva vida política, que ha dei­xat de banda, i par­ti­dista, que va aban­do­nar ja fa anys després d’allu­nyar-se del que va ser el seu par­tit, el PSC, aquell que ja no reco­nei­xen ni els que el van fer gran. Però Nadal mateix reco­neix, en diver­ses entre­vis­tes que li han fet aquests dies, que no és gens opti­mista que algú li faci cas. Ell, que no és inde­pen­den­tista però que a vega­des sem­bla que s’hi torni, sí que és un defen­sor del dret a deci­dir, i tot i les difi­cul­tats que això pro­voca, en les seves refle­xi­ons queda ben clar que qui final­ment haurà d’aca­bar de deci­dir què vol ser és el poble català. Per arri­bar a aquest estadi, però, pro­posa una cosa mirant als dos cos­tats: alli­be­ra­ment dels pre­sos polítics, per una banda, i renúncia, almenys de moment, a la uni­la­te­ra­li­tat, per l’altra. Sí, per a molta gent tor­nar al marc auto­no­mista és una renúncia a tot el que ha vis­cut el poble català, i segu­ra­ment és cert. Però toca pre­gun­tar-se no només on som ara, sinó cap a on anem i què estem dis­po­sats a fer per arri­bar-hi. I és aquí el dilema. Per par­ti­dis­tes, legítims però ara mateix ina­pro­pi­ats, no hi ha una uni­tat d’acció de tot el sobi­ra­nisme. Es detecta, però, que tam­poc hi ha la volun­tat de donar peu a l’Estat a apli­car de nou, i molt més dur, un 155 com pel que mal­den els ultra­dre­tans de Vox, el PP i Ciu­ta­dans. Hi deu haver gent a la dreta espa­nyola (i a l’esquerra) que enten­gui que el millor seria un pacte amb Cata­lu­nya, però callen per por de ser engo­lits pels radi­cals espa­nyo­lis­tes. Aquí passa alguna cosa sem­blant, sem­pre amb gent pre­pa­rada per repar­tir car­nets de traïdors. Per tant, queda clar on vol anar una majo­ria de cata­lans, però no queda clar com anar-hi ni quan serà el moment de fer-ho.