MIRADOR

Joaquim Coll

JOAQUIM COLL

Historiador

A tres setmanes del final

@joaquimcoll

Hi ha pànic que no obtingui el tercer lloc en vots cap llista independentista


DIJOUS, 17 DE DESEMBRE DEL 2015 - 23:32 CET

El separatisme afronta les eleccions de diumenge en males condicions. No només hi va dividit, sinó que el fet mateix de presentar-se resulta incongruent per a una part del seu electorat, que es pregunta si té sentit després d’haver proclamat la via unilateral. Aquí els de la CUP es mostren més coherents. Per salvar aquesta contradicció, els republicans s’han vist forçats a prometre que serà l’última vegada. Que ara hi van només com a «delegació diplomàtica, no per fer política parlamentària». Ens hem de treure el barret davant Gabriel Rufián, que de cop ha passat de cobrar l’atur a ser diputat a Madrid com a avançament d’un lluent càrrec a l’ambaixada de la imminent república catalana.
    Per la seva part, Francesc Homs respon a aquesta pregunta amb un somriure més cínic. Es tracta de buscar «el diàleg, la negociació i el pacte», però només per acordar la independència i sense descartar una DUI si Espanya no atén a raons, aclareix. Tanta fanfarronada és ridícula quan, fa poc, el conseller Andreu Mas-Colell es mostrava disposat a «agenollar-se» per cobrar el FLA. Abans-d’ahir, el Govern central va pagar 3.000 milions a la Generalitat per atendre les 270.000 factures pendents de farmàcies, concerts sanitaris, serveis socials i ajudes a la dependència.
    La farsa es converteix en drama perquè els fulls del calendari van caient i ja només falten tres setmanes per a la convocatòria automàtica de noves eleccions. Aquests dies, convergents i republicans han insuflat ànim als seus amb la il·lusió que l’acord amb la CUP és «probable», segons Oriol Junqueras. Homs és el que més ha jugat a fer creure això, fins al punt que els anticapitalistes han hagut de sortir durament a desmentir-ho. Mentrestant, els mitjans públics catalans han presentat antics terroristes que recolzen el pacte d’investidura com a represaliats i els anomenen independentistes «gran reserva». Hi ha pànic que diumenge cap de les dues llistes aconsegueixi el tercer lloc pel que fa a nombre de vots, tot i que sí en escons gràcies a la sobrerepresentació de Lleida i Girona, i al fet que l’altra només quedi al davant del PP. Un mal resultat pot acabar d’enfonsar el separatisme en el desconcert perquè els dos escenaris a la vista són dolents.
    Malament si la CUP s’avé finalment a investir Mas, perquè serà a canvi de duríssimes condicions. El Govern resultant serà feble i inestable. Malament si hi ha eleccions al març, perquè el bloc separatista pot perdre la majoria absoluta quan quedi clar a ulls de molts que l’únic plebiscit de veritat és d’ordre estrictament personal. El seu resultat s’anticipa tan incert com el 20-D. Però, a Catalunya, el nacionalisme no està acostumat a la sensació de buit. Els seus desafiaments sempre són sobre segur. El millor és que només queden tres setmanes per al final.