OPINIÓ
18 desembre 2018 2.00 h

El llistó de la democràcia

Una de les carac­terísti­ques del procés sobi­ra­nista català és que acaba situ­ant amb força pre­cisió a quina alçada situa cadascú el llistó de les seves con­vic­ci­ons democràtiques. Al llarg del procés, la línia ver­me­lla ha estat la pos­si­bi­li­tat de votar per la inde­pendència, sigui un procés par­ti­ci­pa­tiu, una con­sulta no vin­cu­lant o un referèndum. Després de l’1-O, la tendència a abai­xar encara més aquest llistó és impa­ra­ble; pri­mer, tole­rant la ven­jança d’estat a costa de tenir pre­sos i exi­li­ats polítics, de per­ver­tir l’estat de dret i de vul­ne­rar drets i lli­ber­tats con­sa­grats a la Cons­ti­tució; ara, després de l’emergència ins­ti­tu­ci­o­nal de Vox, també amb pro­pos­tes fora de la Cons­ti­tució, com les que apa­drina el PP de Pablo Casado: apli­car un 155 més pro­fund i inde­fi­nit en el temps, desig­nar el govern català des de Madrid o il·lega­lit­zar els par­tits inde­pen­den­tis­tes i enti­tats com Òmnium i l’ANC, que repre­sen­ten més de dos mili­ons de ciu­ta­dans.

La uni­tat d’Espa­nya és l’impe­ra­tiu que ho jus­ti­fica tot, abans les inter­pre­ta­ci­ons res­tric­ti­ves de la Cons­ti­tució, i ara les mesu­res fora de la Cons­ti­tució i els dis­cur­sos que, per cri­mi­na­lit­zar i des­hu­ma­nit­zar l’inde­pen­den­tisme, men­tei­xen par­lant de violència, col­pis­tes, coman­dos, frac­tura social, adoc­tri­na­ment o insul­tant el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, sigui Torra, Puig­de­mont o Mas, els dipu­tats i pre­si­dent del Par­la­ment o la gent que els ha votat. L’acti­tud invo­lu­ci­o­nista de Vox no estava en qüestió; la de Ciu­ta­dans i el PP s’està demos­trant dia a dia i cada cop més; i el PSOE, que ja va cedir amb el 155, té diver­sos càrrecs de pes, alguns barons ter­ri­to­ri­als i fins i tot algun minis­tre que s’expres­sen en ter­mes simi­lars. El llistó de la democràcia a Espa­nya està més baix que mai des del 1975, i Podem és l’excepció que con­firma la regla.