OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 18 desembre 2018 2.00 h

A LA TRES

I els ho hauran d’agrair?

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“No s’enga­nyin. Més que rebai­xar la pena, el Suprem va con­fir­mar ahir la inha­bi­li­tació de Mas, Ortega i Rigau

Ahir es va saber (ahir es van saber molts més altres coses, de fet) que la sala segona del Tri­bu­nal Suprem, després de revi­sar la sentència del TSJC con­tra Artur Mas i les excon­se­lle­res Ortega i Rigau, els ha reduït la con­demna. En el cas de Mas, de dos anys d’inha­bi­li­tació a un any i un mes, la mateixa pena que el Suprem havia impo­sat a l’excon­se­ller de la Pre­sidència i por­ta­veu del govern Fran­cesc Homs. El Suprem (i que con­tents que estem tots ple­gats!) també ha rebai­xat les con­dem­nes d’inha­bi­li­tació per a Joana Ortega (d’un any i nou mesos a una pena de nou mesos) i a Irene Rigau (d’un any i sis mesos a sis mesos). La pre­gunta és òbvia, i és la que he posat al títol de l’arti­cle d’avui: i encara els ho hau­ran d’agraïr? Ho dic perquè sen­tia ahir algu­nes tertúlies en què cita­ven aquest cas, i alguns peri­o­dis­tes (no cal que els digui que eren tertúlies uni­o­nis­tes, que a vega­des cal escol­tar-les per allò de pren­dre’ls el pols) ho posa­ven com a exem­ple de l’acos­ta­ment que l’Estat està inten­tant amb Cata­lu­nya. Però de quin coi (per no dir una altra cosa) d’acos­ta­ment par­len? El Suprem ahir no va pas absol­dre Mas, Ortega i Rigau, que és el que havia d’haver fet: els va con­dem­nar defi­ni­ti­va­ment a inha­bi­li­tació. A veure si al final, entre uns i altres, ens faran ballar el cap. Com que la con­demna era més alta i ara l’han rebai­xada, els hau­ran de donar les gràcies? Se’n diu síndrome d’Esto­colm, d’això. A veure si ara resul­tarà que un bon dia, després del judici de l’1-O (que és a la can­to­nada a punt de començar perquè avui hi ha la vista prèvia) hi haurà una sentència con­dem­natòria de només qua­tre o cinc anys i els acu­sats els hau­ran de donar les gràcies perquè els en dema­na­ven vint-i-cinc. La sentència de veri­tat a Mas, Homs, Rigau i Ortega, no s’enga­nyin, l’ha dic­tat el Tri­bu­nal de Comp­tes. Ho escriuré una altra vegada per a aquells que en aquell moment els acu­sa­ven d’haver des­cafeïnat el 9-N: sense ells no hi hau­ria hagut 1-O. Sem­pre he pen­sat que no se’ls ho havia reco­ne­gut prou. Inde­pen­dent­ment, és clar, que tot el que ha vin­gut després hagi sigut hor­ro­ro­sa­ment més dur, gran i cruel.