Una pau abans de 947 batalles

L'acord entre Mas i Junqueras prioritza els pactes després de les municipals, però els aparells de CiU i ERC avisen que prevaldrà l'autonomia local

No ho volen barrejar, però veuen clau el paper dels municipis en el procés

19/01/15 02:00 BARCELONA - ÒSCAR PALAU

Després de l'acord de dimecres passat, les eleccions municipals acabaran sent l'avantsala de les plebiscitàries, amb la qual cosa no sols esdevindran un bon termòmetre per al procés, sinó que se'n pot derivar una base sòlida on fonamentar els passos d'un eventual govern sobiranista a la tardor. De fet, entre els punts de l'entesa, Artur Mas i Oriol Junqueras hi van situar la priorització de pactes a nivell municipal, una clàusula polèmica i molt criticada els últims dies per la resta de partits que, això sí, després uns i altres s'han afanyat a matisar. Ja es veurà, doncs, fins a quin punt condicionarà la pràctica.

“Hi haurà la tendència a arribar a acords amb els quals tens semblances i comparteixes objectius, però la independència municipal és sagrada, i dependrà del model de ciutat o de poble de cadascú”, aclaria divendres Junqueras a El Punt Avui Televisió. Pel seu cantó, l'alcaldable per Barcelona, Alfred Bosch, apuntava ahir al 3/24 que no es va pactar res sobre la capital, tot i que alertava sobre els que voldrien que aquesta fos “un dic de contenció” contra el procés. En termes similars a Junqueras es pronunciava a la Xarxa la portaveu de CDC, Mercè Conesa, que fins i tot admetia que es podrien reproduir alguns pactes entre CiU i PP, ara ja reduïts gairebé al mínim, després d'haver-se trencat els de Reus i la Diputació de Barcelona. Conesa, això sí, recordava que el de Palau “és un acord d'intencions”, i que ha de ser un “principi inspirador” perquè els municipis alineats amb el procés sobiranista puguin seguir sent majoria. Una línia en què insistia ahir a Catalunya Ràdio el coordinador general, Josep Rull, per a qui seria “poc lògic” que si hi hagués majories sobiranistes als ajuntaments no es visualitzessin vist el moment que viu el procés.

La visió dels aparells

“Per definició, el món local ha de tenir autonomia per pactar, perquè hi ha situacions que només s'entenen a aquest nivell”, confirma a El Punt Avui Lluís Maria Corominas, secretari general adjunt i cap de política municipal de CiU. “No podem imposar res”, admet, si bé recorda que sí que poden recomanar alguna pauta. Per exemple, per regla general CiU intenta respectar la llista més votada, “amb l'única excepció de llocs on fa molt que mana el mateix”.

“Més enllà del desideràtum, hi ha una realitat local en què hi ha llibertat de moviments”, aprofundeix també Marc Sanglas, secretari de política municipal d'ERC, que defensa que no hi haurà instruccions prèvies i que, un cop coneguts els resultats, ja es valoraran les opcions estratègiques que hi hagi, tot i que serà gairebé impossible generalitzar per les especificitats de cadascun dels 947 municipis catalans. “Hi ha llocs on la cosa funciona sola i el natural és repetir, i en altres tot el contrari, així que serà molt complicat”, avisa.

Els objectius

L'objectiu d'ERC, que segurament integrarà molts exsocialistes, és millorar les llistes en qualitat i quantitat –superaran les 600 segur– i recuperar la presència a les grans ciutats, on el 2011 van patir una hecatombe, tot i que conserven la força en municipis petits i mitjans. Corominas, en canvi, admet que CiU podria perdre una mica de pes, perquè “tot estarà més repartit”. Per això reclama “ser capaços de tenir una actitud transversal” a les grans ciutats, ja que “qui guanyi segurament necessitarà més d'una força política, i serà bo no fer fronts i mirar d'arribar a acords”.

Després que uns i altres estiguessin pendents del desenllaç del debat nacional per acabar de planificar i llençar la campanya, l'acord de Palau aclareix el panorama, i es podran dedicar a preparar les municipals amb tranquil·litat. El fet que siguin abans que les plebiscitàries dissiparà, segons Sanglas, el risc que no quedessin “amagades” i no es fes un debat serè sobre models de poble o ciutat. En el mateix sentit, Corominas desvela que els càrrecs municipals de CiU han demanat que no es barregin conceptes, i que el debat amb vista al 24-M es desvinculi tant com sigui possible del procés sobiranista, perquè no l'intoxiqui. “Si les plebiscitàries haguessin estat al març després hi hauria hagut moltes corredisses, haurien estat unes municipals estranyes”, admet.

Full de ruta comú?

CiU i ERC acabaran de perfilar ara els seus programes-marc, conjunts de propostes genèriques aplicables a tots els municipis, incloses les que es fan en clau nacional. En aquest sentit, tot i que fins ara no s'ha plantejat, no descarten arribar a algun acord sobre un full de ruta homogeni pel que fa a aquestes accions. Això sí, admeten que no serà l'eix central de la campanya, i que a priori ni tan sols poden garantir pactes de no-agressió durant la campanya electoral, ja que a molts llocs són adversaris polítics, sobretot en municipis més petits. El que també sembla descartat és que en algun lloc es plantegin una candidatura conjunta, com es proposava a nivell nacional, ja que llavors sorgirien problemes sobre el còmput dels vots per a la composició dels consells comarcals i les diputacions.

Claus per al procés

Un i altre, en tot cas, lloen la importància de la pinya que fins ara ja han fet els municipis amb el procés, i que poden seguir fent després del 24-M, una empenta en què ja s'ha vist una unitat molt transversal. Sanglas recorda que han tingut un “paper crucial” i els demana que segueixin fent de “corretja de transmissió” del procés perquè són l'administració més propera al ciutadà. “Els ajuntaments són miniparlaments i també tenen criteri polític”, defensa.

Corominas ho corrobora, però encara en destaca una aportació més valuosa. “La base territorial ha fet molta por a Madrid, però també ha anat molt bé per al dia a dia del govern la concertació de consells i diputacions, que en temes bàsics com l'educació, la salut o els serveis socials han arribat on no podia la Generalitat”, argumenta. “Ha estat fonamental que els municipis hagin entès la situació de crisi i s'hagin compromès a tirar endavant aquest país mentre dura el procés”, clou.

LES FRASES

Més enllà del desideràtum, hi ha una realitat local en què hi ha llibertat de moviments
Marc Sanglas
SECRETARI DE POLÍTICA MUNICIPAL D'ERC
Ha anat molt bé per al dia a dia del govern la concertació, on no arribava el govern, de consells i diputacions
Lluís Maria Corominas
SECRETARI GENERAL ADJUNT DE CIU

Compromís municipal de la CUP

Rere el títol ‘Compromís per a un municipalisme al servei de les classes populars', la CUP i una dotzena de candidatures locals de Catalunya i les Illes van subscriure ahir a Barcelona, com a cloenda de les jornades que hi han fet el cap de setmana, una declaració que recull els seus principis d'acció política municipal. A més de la independència, la proposta té com a eixos bàsics la democràcia directa, la lluita contra l'atur i la precarietat, la recuperació dels serveis privatitzats i la tolerància zero amb la corrupció. Els signants, que mantindran espais permanents de debat, proposen la limitació de sous i legislatures d'un regidor, la publicació dels seus comptes, que s'evitin duplicitats de càrrecs i que no puguin sol·licitar cap crèdit bancari.

Darrera actualització ( Dilluns, 19 de gener del 2015 02:00 )