OPINIÓ
19 gener 2017 2.00 h

Uns comptes del tot necessaris

Al llarg d'aquesta setmana, els diferents consellers del govern han presentat al Parlament els pressupostos dels seus respectius departaments. D'entrada, sembla un tràmit més ja que tots superaran el debat a la totalitat i, per tant, es continuaran tramitant com, de fet, va passar amb el pressupost global de la institució. Però no ho és, ja que també és el lloc en què cada grup marca quins són els seus objectius, en forma d'esmenes, per a aquell departament i aquell any. El que sí és cert, però, és que, un cop resoltes les esmenes, per incorporar-les o no, l'important serà l'aprovació dels comptes de la Generalitat del 2017, els comptes que, sobretot, han de permetre al govern català dur a terme el veritable objectiu d'aquesta legislatura, el referèndum d'independència.

I és en aquest punt en què cal demanar responsabilitat a tots els actors protagonistes d'aquesta negociació, al govern i al grup parlamentari de Junts pel Sí (i, per tant, sobretot al PDeCAT i a ERC) i a la CUP. Els dos grups, per molt allunyats que estiguin ideològicament, han de ser capaços d'esmerçar els esforços que calguin per dur a bon port la negociació dels pressupostos. Perquè, per molt que els cupaires parlin de xantatge, és obvi que la debilitat d'un govern que veiés refusat per segon cop un pressupost seria tan gran que posaria en dubte qualsevol acció posterior. Ara, també és cert que el govern ha d'explorar al màxim quines accions pot dur a terme per donar el màxim de perfil social a un pressupost limitat, això sí, per la manca d'eines provocada per la, ‘de facto', intervenció de l'Estat. I és que la situació actual demana un pressupost social, però, en tot cas, el que cal és un pressupost per seguir endavant amb l'objectiu final.