OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 19 gener 2017 2.00 h

A LA TRES

O pressupost o pressupost

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“De veritat que la setmana vinent tornarà a ser la cançó de l'enfadós?

Un any després que la CUP enviés Artur Mas a la paperera de la història, i mig any després d'estar a punt d'engegar a dida la legislatura, salvada en temps afegit quan Puigdemont es treu del barret allò de la qüestió de confiança, per increïble que sembli tornem a tenir tots plegats un déjà vu. A mi, com que trobo que l'“o referèndum o referèndum” és d'una transcendència mai vista en aquest país (i preparem-nos perquè ja s'entreveu que aquest cop l'Estat no s'ho prendrà com un 9-N, que no ho és); l'objectiu és de tanta transcendència, deia, que aquesta picabaralla soterrada dels darrers dies, amb declaracions i posades en escena d'uns i altres sobre el pressupost, a mi em té perplex. A mi, em sembla que als mateixos negociadors, i suposo que a uns quants de vostès. Quan Puigdemont va dir allò de la cadena de confiança (superar qüestió de confiança, el debat de política general i els pressupostos, i posar la directa cap al referèndum), JxSí i la CUP –aquest cop, tots els seus diputats– van votar-hi a favor. D'acord, no es van estalviar de dir que això no significava un suport amb els ulls clucs. Però, marededeu, cal ara tornar a la casella de sortida? Perquè no hi érem. Ens van vendre tots plegats l'acord que havia de desencallar el debat de pressupostos: un impost a les begudes ensucrades, un impost per gravar els actius no productius, un impost per a les àrees comercials basat en els vehicles que hi accedeixen, l'impost turístic s'ampliava als creueristes, una taxa per als propietaris d'habitatges buits, l'impost a les nuclears amb l'argument del risc radiotòxic... i no sé quantes coses més. Un any després, mig any després, sant tornem-hi? Jo no sé si en són conscients, tots plegats, que la majoria no ho entén. Facin, senyors meus, les reunions que calgui, que això no és ni problema entre la coalició de govern (jo m'ho havia cregut que la llista era conjunta, i no cap coalició) ni una cursa a veure qui fa més contents els seus. A mi em fa l'efecte que en el fons no discuteixen l'IRPF, discuteixen qui guanya. I d'aquest déjà vu n'han/n'hem de sortir guanyant-hi tots. Busquin, doncs, la fórmula i deixin-se d'enviar missatges els uns als altres a través dels mitjans de comunicació. No enviïn ara la legislatura a la paperera. O pressupost o pressupost.