POLÍTICA
BARCELONA - 19 gener 2019 2.00 h

Cuixart vol que la UE digui si es vulneren drets

 Insta el tribunal de Luxemburg a dir si es vulnera jurisprudència comunitària

REDACCIÓ - BARCELONA

La defensa de Jordi Cui­xart ha fet una petició de caràcter supletòria en els seus escrits de defensa pre­sen­tats aquesta set­mana perquè el Tri­bu­nal Suprem (TS) faci una con­sulta abans de començar el judici al Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea (TJUE), amb seu a Luxem­burg, perquè es pro­nunciï sobre si la causa con­tra el pre­si­dent d’Òmnium, acu­sat de rebel·lió, vul­nera la carta de Drets Fona­men­tals de la UE i els inclo­sos en el Con­veni Euro­peu dels Drets Humans, però també la nor­ma­tiva i juris­prudència comu­nitària.

La petició se sus­tenta en el fet que en bona part en la sentència dic­tada pel tri­bu­nal ale­many de Sch­leswig-Hols­tein el juliol del 2018, que va des­car­tar l’extra­dició de l’expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Car­les Puig­de­mont, però també dels delic­tes de rebel·lió i sedició. En decla­ra­ci­ons a l’ACN, el lle­trat Benet Sale­llas va expli­car que la Unió Euro­pea és un espai jurídic comú que per­met “divergències” en el dret penal, però “no és assu­mi­ble” una “con­tra­dicció tan evi­dent i fla­grant” entre con­si­de­rar uns matei­xos fets un dret fona­men­tal a Ale­ma­nya i que puguin supo­sar penes de 20 anys de presó a l’Estat espa­nyol. Per això por­ten la qüestió a l’únic tri­bu­nal que està per sobre del Suprem i del de Sch­leswig-Hols­tein, el TJUE, perquè “inter­preti quina opció és la cor­recta” i fer que els estats inter­pre­tin el dret de la mateixa manera. Per això plan­teja aquesta dis­funció jurídica sobre l’actu­ació del poder judi­cial espa­nyol res­pecte a la nor­ma­tiva euro­pea.

L’advo­cat també va expli­car que aquesta petició es pot pre­sen­tar en qual­se­vol moment abans de la sentència, però que ho havien fet ara perquè d’aquesta manera espe­ren una modi­fi­cació del plan­te­ja­ment ini­cial per rebel·lió dels escrits d’acu­sació. Sale­llas hi va afe­gir que el Suprem pot deci­dir donar la raó a Cui­xart sense por­tar la qüestió a Luxem­burg, dene­gar la petició o adme­tre-la i espe­rar el pro­nun­ci­a­ment del tri­bu­nal euro­peu abans que es dicti sentència.

En un comu­ni­cat d’Òmnium, el pre­si­dent de l’enti­tat con­si­dera que un rebuig del Suprem a aquesta sol·lici­tud “demos­trarà la por de l’Estat a enfron­tar-se a Europa, perquè aquest judici mai tin­dria lloc en una democràcia real euro­pea”.