POLÍTICA
BARCELONA - 19 gener 2019 2.00 h

Proves contaminades

 Defenses de presos polítics demanen la declaració del cap de la policia judicial, acusat de fer piulades contra els independentistes, o que s’eliminin els seus atestats

 Hi ha una pericial filològica pels errors de traducció

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

Els advo­cats dels dotze inde­pen­den­tis­tes cata­lans que jut­jarà el Tri­bu­nal Suprem han pre­sen­tat aquesta set­mana ela­bo­rats escrits de defensa, en els quals expo­sen fona­ments jurídics amb cons­tants cites de sentències del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, del Suprem i del Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans per tom­bar les acu­sa­ci­ons de rebel·lió sense armes, mal­ver­sació de fons públics i deso­bediència.

Per con­so­li­dar les seves posi­ci­ons, dema­nen prop d’un cen­te­nar de tes­ti­mo­nis per cada pro­ces­sat, alguns d’ells repe­tits. En la llista hi ha força polítics cata­lans (una evidència que és un judici polític), i la defensa dels dipu­tats de JxCat demana la decla­ració del lehen­dakari Iñigo Urku­llu, que va inten­tar una medi­ació entre els governs de Puig­de­mont i Rajoy. No tots els tes­ti­mo­nis són ama­bles: l’advo­cat d’Oriol Jun­que­ras i Raül Romeva sol·licita la decla­ració del por­ta­veu del PP al Senat, Igna­cio Cosidó, perquè expli­qui si té influència sobre el pre­si­dent del tri­bu­nal, Manuel Marc­hena, després de fil­trar-se una piu­lada seva de l’acord amb el PSOE perquè fos el nou pre­si­dent del Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial.

I una tes­ti­fi­cal dema­nada per gran part de les defen­ses és la decla­ració del tinent coro­nel de la Guàrdia Civil i cap de la poli­cia judi­cial, Daniel Baena, que ha diri­git i escrit bona part dels ates­tats poli­ci­als “par­ci­als” con­tra els inde­pen­den­tis­tes cata­lans, reco­llits en el jut­jat d’ins­trucció 13 de Bar­ce­lona i que ha nodrit la causa del Suprem. A Baena segur que li pre­gun­ta­ran si és Tácito, el nom que, segons Público, usava per piu­lar con­tra els inde­pen­den­tis­tes cata­lans, o es mofava amb un “Ponga las urnas en el suelo. Len­ta­mente (...)”, a deu dies de l’1-O i sense tro­bar-les. A més, es demana que l’Ert­zaintza faci una peri­cial per acla­rir si el cap de la Guàrdia Civil era l’usu­ari de @maquia­ve­lo1984, autor de les piu­la­des. Si és així es demana que s’expulsi de la causa la desena d’ates­tats dels quals Baena és l’autor. “Les piu­la­des reve­len pre­ju­di­cis ideològics i una pre­potència difícil­ment com­pa­ti­ble amb ser el màxim ins­truc­tor de la inves­ti­gació i d’infor­mes usats per la fis­ca­lia i magis­trats”, afirma la pena­lista Olga Arde­riu en l’escrit de defensa de la pre­si­denta del Par­la­ment, Carme For­ca­dell. I, hi rebla: “Això explica que piu­la­des i decla­ra­ci­ons de la meva defen­sada hagin estat muti­la­des i mani­pu­la­des.”

En aquest sen­tit, tra­duc­ci­ons del català al cas­tellà fetes per agents de la Guàrdia Civil també són impug­na­des perquè inclo­uen greus errors (no només la cre­ació del muni­cipi Sant Esteve de les Rou­res). La defensa de l’excon­se­ller Quim Forn, exer­cida pel pena­lista Xavier Melero, ha encar­re­gat una peri­cial a espe­ci­a­lis­tes en filo­lo­gia cata­lana i espa­nyola perquè valo­rin la tra­ducció al cas­tellà que es va fer de l’informe de la Comis­sa­ria Supe­rior dels Mos­sos. No poder ser jut­jat pel magis­trat pre­de­ter­mi­nat per la llei, és a dir, a Cata­lu­nya, implica que les defen­ses dema­nin força tra­duc­ci­ons (amb pro­fes­si­o­nals de debò) de les ses­si­ons al Par­la­ment i dictàmens d’inter­venció de la Gene­ra­li­tat.

Una altra prova con­ta­mi­nada que volen supri­mir és la “peri­cial d’intel·ligència”, nom donat per la mateixa fis­ca­lia a un informe fet per dos agents de la Guàrdia Civil, vers docu­ments tro­bats en escor­colls, com ara l’apòcrif Enfo­cats, tro­bat a casa de Josep Maria Jové, excap d’Eco­no­mia i actual dipu­tat d’ERC, que cap acu­sat conei­xia. El pena­lista Andreu van den Eynde hi exposa que “els agents no tenen cap espe­ci­a­lit­zació i és el tri­bu­nal qui ha de valo­rar els docu­ments”. Les qüesti­o­na­des peri­ci­als d’intel·ligència, usa­des en casos de ter­ro­risme, es van colar en el sumari 18/98, con­tra inde­pen­den­tis­tes bas­cos. El caos de docu­ments que es va viure en aquell judici també sem­bla que es repe­tirà en la causa cata­lana. I és que la causa del Suprem, ins­truïda pel jutge Lla­rena, s’ha far­cit de papers de les cau­ses del jut­jat de Bar­ce­lona i de l’Audi­en­cia Naci­o­nal, que els lle­trats denun­cien que encara no tenen.