OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 19 gener 2019 2.00 h

A LA TRES

Però, què els hem fet?

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“S’hi ha val­gut sem­pre, anar con­tra Cata­lu­nya. Però ara espe­ci­al­ment

Què els hem fet, nosal­tres? Aquesta és (fa anys, de fet, que ho és) la pre­gunta que em faig en veure el que ha apro­vat aquesta set­mana l’Assem­blea d’Extre­ma­dura. O el que em pre­gunto en lle­gir les decla­ra­ci­ons de l’altre dia de Car­men Maura, la chica Almodóvar, dient: “Em posa negra donar diners als cata­lans, que són els que menys ho neces­si­ten.” O el que penso cada dia de cada dia lle­gint la premsa o escol­tant les ràdios de Madrid. Què els està pas­sant? Per què aquesta acti­tud tan vis­ce­ral i irra­ci­o­nal amb Cata­lu­nya? Quina neces­si­tat té, l’Assem­blea d’Extre­ma­dura, de votar una reso­lució dema­nant que apli­quin el 155 a Cata­lu­nya? Quin pro­blema tenen, ells, amb Cata­lu­nya? En què els afecta, a ells, que els governs català i espa­nyol par­lin de diàleg en comp­tes del 155? Quin pro­blema té amb Cata­lu­nya el grup par­la­men­tari soci­a­lista extre­meny –que és el del pre­si­dent d’aquesta comu­ni­tat autònoma– que és capaç fins i tot de con­tra­dir el pre­si­dent Sánchez i dema­nar que s’inter­vin­gui TV3 o els Mos­sos? S’hi val tot, ara, con­tra Cata­lu­nya. S’hi ha val­gut sem­pre, però ara espe­ci­al­ment. Perquè ara, per fer punts a Espa­nya, cal mal­par­lar de Cata­lu­nya i dels cata­lans. I això em sap molt greu. Perquè a mi em sem­bla que fins ara els inde­pen­den­tis­tes cata­lans han (hem) dit que no volem ser espa­nyols, però que no tenim res en con­tra dels espa­nyols. Jo no els vull cap mal, als espa­nyols. Al con­trari. Però lle­gint cada dia la premsa espa­nyola, sen­tint algu­nes ràdios i tele­vi­si­ons, veient el que diuen les Car­mens Mau­res de torn, i veient el que ha apro­vat l’Assem­blea d’Extre­ma­dura, em pre­gunto si això és recíproc. Però, què carai els hem fet? Dir en veu alta que l’encaix entre Cata­lu­nya i Espa­nya no fun­ci­ona i que ha cadu­cat? Mobi­lit­zar-nos i sor­tir al car­rer per expres­sar-ho? Dir en veu alta el que pen­sem? On són, doncs, les seves pro­pos­tes? S’hi pot estar d’acord o no, però a mi em sem­blen fora de lloc mol­tes de les decla­ra­ci­ons que estic sen­tint aquests dar­rers dies (aquests dar­rers mesos i anys, de fet) i, és clar, el que ha apro­vat l’Assem­blea d’Extre­ma­dura.