POLÍTICA
BARCELONA - 19 març 2019 2.00 h

Les sentències del TC, el TS i l’AN desobeïdes per Rajoy

 L’executiu de Rajoy va incomplir en algun moment més de trenta sentències del Constitucional, el Suprem o l’Audiència

 Com a testimoni en el judici de l’1-O, l’expresident va dir que no li constava

XAVIER MIRÓ - BARCELONA

El govern de Rajoy va incom­plir en algun moment més de trenta sentències del Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC), el Suprem (TS) o l’Audi­en­cia Naci­o­nal (AN) que dona­ven la raó total­ment o par­cial a la Gene­ra­li­tat en les impug­na­ci­ons que aquesta va pre­sen­tar davant dels alts tri­bu­nals con­tra reials decrets o ordres de diver­sos minis­te­ris.

No és res de nou perquè ja es van publi­car en el seu dia als mit­jans de comu­ni­cació. La nove­tat és que l’expre­si­dent espa­nyol, decla­rant com a tes­ti­moni en el judici de l’1-O, ha negat davant les pre­gun­tes d’Olga Arde­riu, advo­cada de l’expre­si­denta del Par­la­ment, Carme For­ca­dell, tenir constància que el seu govern les hagués incom­plert.

Al febrer de fa dos anys, en defensa dels diri­gents cata­lans encau­sats per la cele­bració del procés par­ti­ci­pa­tiu del 9-N, l’exe­cu­tiu de Puig­de­mont feia públic un informe sobre trenta-qua­tre sentències per con­flicte de com­petències en què els tres tri­bu­nals havien donat la raó a la Gene­ra­li­tat, però que l’Estat con­ti­nu­ava incom­plint.

L’ales­ho­res dipu­tat del PDe­CAT al Congrés i excon­se­ller Fran­cesc Homs havia fet pública una denúncia con­tra Rajoy; l’exmi­nis­tre de Sani­tat Alfonso Alonso, i la secretària d’estat de Ser­veis Soci­als i Igual­tat, Susana Cama­rero, per l’incom­pli­ment d’una última sentència –del 19 de gener d’aquell 2017 del Cons­ti­tu­ci­o­nal– sobre les sub­ven­ci­ons rela­ti­ves al 0,7% de l’IRPF.

Aquesta era una de les trenta-qua­tre que reco­llia l’informe i la majo­ria –29 en con­cret– s’havien emès durant el pri­mer man­dat de Mari­ano Rajoy al cap­da­vant del govern espa­nyol, dues s’havien produït durant el govern del soci­a­lista José Luis Rodríguez Zapa­tero men­tre que l’incom­pli­ment de tres més ja s’arros­se­gava des del govern del popu­lar José María Aznar.

El con­flicte entre l’Estat i la Gene­ra­li­tat per les beques i els ajuts per­so­na­lit­zats als estu­dis uni­ver­si­ta­ris ja arrenca durant el govern de Felipe González, però la pri­mera sentència del TC que donarà la raó al govern català es pro­du­eix el 2001 durant la pre­sidència d’Aznar. Les sentències del TC que rati­fi­ca­ran els drets de la Gene­ra­li­tat tin­dran lloc el 2015 i el 2016 sota el govern de Rajoy, tot i que la pri­mera declara incons­ti­tu­ci­o­nals alguns pre­cep­tes d’un reial decret apro­vat per l’exe­cu­tiu de Rodríguez Zapa­tero. La dar­rera ja fa referència a un reial decret apro­vat pel govern de Rajoy el 2013, que esta­blia els llin­dars de renda i patri­moni fami­li­ars i també l’import de les beques i els ajuts cor­res­po­nents al curs 2013/14.

En segon terme, hi ha vint-i-qua­tre sentències dels tres tri­bu­nals rela­ti­ves a ser­veis soci­als. A pesar que totes aques­tes es van eme­tre durant el govern de Rajoy, la mei­tat dels con­flic­tes van començar amb ordres o reials decrets del govern de Rodríguez Zapa­tero pel que fa a les bases regu­la­do­res per a sub­ven­ci­ons en l’àrea de Ser­veis Soci­als, Família i Dis­ca­pa­ci­tat, a més de la secre­ta­ria gene­ral de Política Social i Con­sum, i ajuts als ajun­ta­ments i man­co­mu­ni­tats pel que fa al desen­vo­lu­pa­ment de pro­gra­mes d’inno­vació en la inte­gració d’immi­grants. La del 0,7% de l’IRPF des­ti­nat a coo­pe­ració també cor­res­pon a una ordre del govern de Zapa­tero, igual que una altra en relació amb una reso­lució sobre sub­ven­ci­ons a pla­ces d’allot­ja­ment d’immi­grants. També el 2013 hi ha un sentència de l’AN con­tra una reso­lució del govern soci­a­lista sobre sub­ven­ci­ons a per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat per al 2009.

Onze sentències de ser­veis soci­als, però, ja afec­ten ini­ci­a­ti­ves impul­sa­des pel mateix govern de Rajoy també pel que fa a sub­ven­ci­ons a la coo­pe­ració o a pro­gra­mes d’interès gene­ral a compte del 0,7% de l’IRPF, als muni­ci­pis per a la inte­gració dels immi­grants o a enti­tats del ter­cer sec­tor.

Entre les cul­tu­rals, totes del TC, una afecta l’Ins­ti­tut de les Arts Escèniques i la Música espa­nyol rela­tiva als ajuts als espais de nova cre­ació i, una altra, als ajuts a cor­po­ra­ci­ons locals per al foment de la comu­ni­cació cul­tu­ral.

Les tres sentències sobre medi ambi­ent fan referència a ajuts a enti­tats de medi natu­ral, bio­di­ver­si­tat i pre­venció de la con­ta­mi­nació i canvi climàtic, a més d’asso­ci­a­ci­ons decla­ra­des d’uti­li­tat pública i que tenen pro­jec­tes en aquest àmbit.